A Mallorca són glosadors i glosadores

Dijous 12 de febrer hagués sigut un dia indistint si no m’hagués endinsat pel barri del Raval a la recerca de la Casa de Mallorca. Després de creuar-me persones diverses i preguntar a la dependenta d’una botiga de roba que no sabia on se trobava la Casa vaig tenir la sort de trobar-me pel camí a dos mallorquins que, com a bons illencs, em van indicar que tenia el local ben prop.

Vaig arribar al mateix temps que la meua companya de pis, la Cati, que estava emocionada amb l’espectacle que estàvem a punt de contemplar i no era per a menys…

Antònia Pipiu i Mateu Xurí van fer una demostració magistral d’agilitat mental i creativitat. Allò era pura cançó improvisada, un picadillo en tota regla. I Xurí se va ficar les botes… és un noi d’uns trenta anys que segons la seua contrincant és el Rei Lleó de la disciplina. Els seus versos semblen no tenir fi.

Els glosadors balears fan cançons llarguíssimes, normalment d’entre vuit i dotze versos, tots ells amb diferents rimes consonants!

Després d’una llarga “picabaralla” els dos cantadors van fer entrar en joc al públic que va començar dient dos mots que es van convertir en la base d’una cançó improvisada… Quan van passar a demanar versos no em vaig poder aguantar… i els vaig dir dos versos que, per ser assonants, els van dificultar una mica les coses:

De la cançó improvisada

Al Delta en diuen rondalla

Com que la Piupiu no s’atrevia, Xurí va agafar la iniciativa dient que no hi havia res impossible i atacant a l’altra glosadora. Va dir més o menys:

Sa assonància no li agrada

i no vol moure batalla

com que Mateu ja no falla

qui comença no li agrada

i al Delta en diuen rondalla

de la cançó improvisada



No va ser la seua millor cançó, evidentment. Va semblar que els agafava d’imprevist, no sé perquè, ja que després em van explicar que coneixien al Teixidó.

A la sortida vaig comprar tres manuals de Felip Muné que expliquen com es pot arribar a ésser un bon glosador. I la sorpresa ha estat meua quan he vist a un d’aquests llibres que hi ha més de quinze llocs al món on es canta cançó improvisada, i entre aquests llocs no hi consten les Terres de l’Ebre. Ens haurem d’entrenar de valent per a desafiar als balears!

Publicat el 02-04-2009  Autor: Josep Juan