REMEI A L´ENVELLIMENT: LA CLONACIÓ

Avui en dia existeixen tot tipus de medicaments, cremes i cirurgies per no envellir i semblar que som joves. No volem morir i a més li tenim por a la mort. Per aquest motiu intentem exprimir al màxim cada segon. Però que passaria si no moríssim mai?I si poguéssim fer que els nostres sers estimats estiguessin sempre amb nosaltres?

Doncs bé, encara no ho sabem però és molt possible que els nostres nets ho sàpiguen. Una de les maneres en que ho podrien veure és amb la clonació.

Ara bé, qué és exacatment la clonació?

És la acció mitjançant la qual, a partir de la cèl.lula d´un individu es crea un altre igual que l´anterior.Així aquest nou individu posseix els mateixos gens que el pare o la mare, tot i que està demostrat que els trets físics poden variar. A més , la personalitat tampoc seria idéntica, ja que aquesta està influenciada per l´educación, els valors rebuts i l´entorn en el que creixi.

El primer cas conegut de clonació va ser l´ovella Dolly. Al febrer de 1997 un grup de científics van anunciar que havien clonat una ovella que era excantament igual a la seva mare. Dolly no va ser obtenida d´una cèl.lula embronaria sino d´una somática, és a dir,que va ser extreta d´una glándula mamaria d´un animal adult. El 14 de febrer de 2003 Dolly va ser sacrificada per una infecció polmunar que patia. Aquest fet va fer resurgir els dubtes sobre la seguretat en els experiments de la clonació. A més patia artitis i un evelliment prematur. Tot i que la seva aparença abans de morir era absolutament normal, Dolly havia a nascut amb anomalies cromosòmiques.

Ian Wielmut, el seu creador va dir que a seva mort no es debia, en cap cas, al fet que fos un animal clonat.





La clonació planteja avui dia seriosos problemes a la societat sobretot en el món de la ciencia, on hi ha destacables seguidors d´una i altra postura.

Hi ha qui assegura que realitzar clonacions humanes amb la tecnologia actual seria una bogeria, una irresponsabilitat de consecquüències inimaginables:nens amb dos caps, dos cors, dos braços, sense cames o amb varies… També, la clonació planteja el fet que els gens venen heretats de generació en generació el que fa que es puguin amagar enfermetats genètiques, com càncers, dolències neurològiques o psiquiàtriques. En suma, una sèrie encadenada de trastorns que avui no tenen remei.

Els humans ens plantegem moltes qüestions i entre ells és quin ús es farà de aquestes tècniques en un futur i que poden ser enormement positives per trasplantar òrgans o erradicar enfermetats. Però aquest fet fa que molts científics es preguntin, quin preu pagarem per això?, la discriminació dels gens? Una societat en la que s´escolliran els fills a la carta? Molts veuen en aquest procés per el qual , qui tingués diners es podria fer una persona igual que ell de tal manera que en certa forma seria inmortal.

Doncs bé, els que ara esteu llegint aquest text no sabem si d´aquí 100 anys hi haurà algú com nostres al món.





Publicat el 04-02-2009  Autor: Arantxa Amores