Ara que ja ha plogut també cal defensar l’Ebre

Ara que ja ha plogut se preocupa el tripartit, que se fa dir d’esquerres, de construir les dessaladores necessàries per a abastir l’àrea metropolitana de Barcelona? Ara és el moment. Ho dic perquè d’aquesta manera els que se consideren d’esquerres, i en alguns casos fins i tot ecologistes, no se veuran novament immersos en la contradicció consistent en l’abisme que hi ha entre els conceptes que suposadament els defineixen i les polítiques que duen a terme. És a dir, els d’esquerres i ecologistes no tindran l’excusa de la urgència de la necessitat d’aigua per a realitzar un transvasament de l’Ebre cap a Barcelona si ara que no hi ha cap urgència se preocupen per crear les infraestructures necessàries per a aconseguir l’aigua que faci falta sense fer més malbé el nostre medi ambient. Perquè a l’Ebre podem fer una estàtua a les pluges del maig de 2008 per haver-nos salvat de l’amenaça transvasista...

Si el transvasament que volien fer, al qual anomenaven interconnexió, era “temporal” fins a tindre construïdes les infraestructures necessàries, què estan esperant ara? En aquell moment durant tot l’any 2007 i inicis del 2008 els mitjans de comunicació de Barcelona van protagonitzar una campanya de llarga durada que va estendre la psicosis de la sequera per l’àrea metropolitana. Aconseguida la interiorització d’aquesta alarma per part de la ciutadania els polítics de torn van parlar de portar aigua del Roine, i de no sé on més, amb vaixells, van parlar de fer un transvasament del Segre (que és un afluent de l’Ebre...) i finalment, com si no ho tinguessin estudiat se’ls va acudir agafar l’aigua de l’Ebre... i agafar-la dels canals de reg perquè d’aquesta manera se saltaven haver de respectar el cabdal mínim estipulat per a l’Ebre. Però l’aigua dels canals de reg, al igual que l’aigua subterrània que volen xuclar a partir de pous a Vinallop, compleix una important funció mediambiental a les Terres de l’Ebre.

Per tant, a l’Ebre necessitem polítics valents que aconsegueixin que els seus partits respectin allò que signen i allò que diu a les pancartes que de vegades aguanten mentre els fan fotos. El compromís per l’Ebre on el tripartit se va comprometre a oposar-se a qualsevol transvasament de l’Ebre, entre altres coses, no pot ser paper mullat, els que s’han de mullar són ells. Que facin que la nova cultura de l’aigua sigui una realitat, no paraules que s’emporta el vent. Els polítics no han de voler oblidar que la gent de les terres de l’Ebre, i molta altra gent d’arreu, ja fa molt temps que tenim clar que no volem mai més un govern transvasista.

Publicat el 02-02-2009  Autor: Josep Juan