El conseller d’Educació, Ernest Maragall, opina que els ensenyants han demostrat que aposten per negociar i no per la confrontació, mentre que els sindicats afirmen que molts docents, tot i donar suport a la protesta, no la van seguir per
desànim.
desànim.
19/03/2010
Tot i aquesta dualitat d’opinions manifestada, el resultat final però és que, per quart cop en dos anys, les escoles i instituts públics catalans han fet vaga, aquest dimecres 17 de març, per protestar contra la política educativa del Govern. Tal i com anunciaven en el seu comunicat conjunt, els sindicats USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT convocaven la vaga degut a «la falta d'avenços » en les reunions que van mantenir durant els últims mesos amb el Departament d'Educació.
Alguns d'aquests aspectes en els que estan en desacord són la contractació de professors i l'autonomia per a cada centre prevista en un nou decret del govern que «retallarà la gestió democràtica de les escoles», segons els sindicats. «Aquesta és la llei del mamoneo.
Puc assegurar que cap professor està a favor. El principal problema radica en què es passarà a escollir la gent a dit, perquè la nova llei otorgarà un poder totalitari a la figura del director, òbviament, també escollit a dit, amic de...» així ho assegurava un docent que va secundar la vaga a MÉS EBRE. Des de ja fa un parell d'anys el departament d'Educació i els sindicats de professors mantenen fortes disputes sobre la nova Llei d'Educació que va entrar en vigor l'any passat (la LEC) i sobre el personal i recursos assignats als centres escolars.
La quarta vaga que els sindicats de docents catalans van organitzar contra el conseller Ernest Maragall els dos últims anys va tenir una resposta molt modesta, d'una mica més del 20%. «Perquè molts docents estan desencantats i consideren que, facin el que facin, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, segur que no cedirà», «perquè la crisi ha retractat molts professors, que no estan disposats a perdre 100 euros per no donar classe un dia», «perquè és època d'avaluacions i de viatges escolars. Perquè la setmana passada alguns col·legis van tancar a causa de la nevada o, simplement, perquè no volen perjudicar més els pares…», «Contra la política educativa del departament d'educació defensem l'ensenyament públic i la seva qualitat. ja n'hi ha prou! Aquesta es la 4ª vaga, no tindria que dimitir el Conseller? i els professors que no la facin que no es queixin desprès quan les nostres condicions laborals enpitjorin!! »
Els sindicats de l'ensenyament van oferir un ampli ventall d'arguments per justificar la baixa participació en la vaga del professorat. Educació va situar el seguiment de la vaga en un 20,95% al Camp de Tarragona i en el 23,24% a Terres de l'Ebre, amb una incidència del 30,6% als centres de primària i del 10,43% en els de secundària. Segons els sindicats, la vaga l'han seguida en un 58% els centres de primària i entre el 35 i el 42% a secundària. Els sindicats valoraven positivament la repercussió de la jornada i no descartaven donar continuïtat a les mobilitzacions. Pel conseller d'Educació, Ernest Maragall, però, «el missatge és clar» i «la via de la confrontació està esgotada».
Alguns d'aquests aspectes en els que estan en desacord són la contractació de professors i l'autonomia per a cada centre prevista en un nou decret del govern que «retallarà la gestió democràtica de les escoles», segons els sindicats. «Aquesta és la llei del mamoneo.
Puc assegurar que cap professor està a favor. El principal problema radica en què es passarà a escollir la gent a dit, perquè la nova llei otorgarà un poder totalitari a la figura del director, òbviament, també escollit a dit, amic de...» així ho assegurava un docent que va secundar la vaga a MÉS EBRE. Des de ja fa un parell d'anys el departament d'Educació i els sindicats de professors mantenen fortes disputes sobre la nova Llei d'Educació que va entrar en vigor l'any passat (la LEC) i sobre el personal i recursos assignats als centres escolars.
La quarta vaga que els sindicats de docents catalans van organitzar contra el conseller Ernest Maragall els dos últims anys va tenir una resposta molt modesta, d'una mica més del 20%. «Perquè molts docents estan desencantats i consideren que, facin el que facin, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, segur que no cedirà», «perquè la crisi ha retractat molts professors, que no estan disposats a perdre 100 euros per no donar classe un dia», «perquè és època d'avaluacions i de viatges escolars. Perquè la setmana passada alguns col·legis van tancar a causa de la nevada o, simplement, perquè no volen perjudicar més els pares…», «Contra la política educativa del departament d'educació defensem l'ensenyament públic i la seva qualitat. ja n'hi ha prou! Aquesta es la 4ª vaga, no tindria que dimitir el Conseller? i els professors que no la facin que no es queixin desprès quan les nostres condicions laborals enpitjorin!! »
Els sindicats de l'ensenyament van oferir un ampli ventall d'arguments per justificar la baixa participació en la vaga del professorat. Educació va situar el seguiment de la vaga en un 20,95% al Camp de Tarragona i en el 23,24% a Terres de l'Ebre, amb una incidència del 30,6% als centres de primària i del 10,43% en els de secundària. Segons els sindicats, la vaga l'han seguida en un 58% els centres de primària i entre el 35 i el 42% a secundària. Els sindicats valoraven positivament la repercussió de la jornada i no descartaven donar continuïtat a les mobilitzacions. Pel conseller d'Educació, Ernest Maragall, però, «el missatge és clar» i «la via de la confrontació està esgotada».
Comentaris
