El muntanyer perdut als Ports ho pot contar

«Tenia dos màximes prioritats: no perdre la moral ni la calor del cos»

Després de cinc dies desapareguts als Ports, el muntanyer, Pedro Carrasco Jiménez, va ser rescatat sa i estalvi el passat dilluns per la tarda quan un helicòpter d’Alcorisa el localitzava dins el terme de la Sénia.

Els bombers el van traslladar immediatament a l'Hospital de Móra d'Ebre, ja que Pedro presentava signes d'hipotèrmia tot i que no es temia per la seva vida. I aquest dimarts era donat d'alta, moment en que el muntanyer va poder explicar en primera persona una experiència que com ell mateix ha comentat, és tracta de la més dura que ha viscut en la seva vida.

Fa dos dilluns, Carrasco, arribava a Prat de Compte procedent de Castelló, on resideix el seu germà, amb l'objectiu de fer un recorregut que volia presentar al club al que pertany, Club Alpino Universitario de Zaragoza. Si tot hagués passat segons el previst, Carrasco hagués arribat a Beseit quatre dies després. No estem parlant d'una persona que no està acostumada al muntanyisme, més bé al contrari, ja que porta practicant-lo des dels sis anys.
L'equipament que portava per realitzar la ruta constava d'una motxilla amb roba, un sac de dormir, un impermeable per al sac, un llum frontal, un GPS i un mòbil. Les primeres etapes no li van generar cap problema, ja que, tot i que plovia, encara no nevava. Però va perdre el mòbil, que al caure-li a un riu, ja no va tornar a funcionar. Fora d'aquest detall el muntanyer va continuar amb la travessia, avituallant-se de menjar a Caro per tal de fer front a les dues darreres etapes.
Així, després de Caro, va fer fins Font Ferrera i va ser en l'última etapa del recorregut, quan li quedaven 18,5 kilòmetres on va succeir tot. Començava a nevar, «però la ruta no presentava gaire complicació», però, després, va arribar la gran nevada, que el va desorientar degut a la poca visibilitat, en aquells moments es va trobar un forestal i va decidir retrocedir, agafant l'opció de seguir el Matarranya fins a Beseit, tal com li havien indicat, però cada cop nevava més i la llum començava a marxar. Fins que de cop es va trobar a fosques sota una nevada molt forta.

Davant aquesta situació Carrasco va buscar un lloc on refugiar-se i va trobar una cova, on va passar els cinc dies que va estar desaparegut. En aquells moments el muntanyer explicava que tenia dos prioritats: no perdre la moral pensant que ja haurien començat a buscar-lo i per l'altra banda, mantenir el màxim calor corporal possible (preocupant-se que el seu sac estès en perfectes condicions i, sobretot, sec), ja que estem parlant de temperatures que van arribar als 10 graus sota zero. Carrasco va decidir que el dilluns empendria el camí de tornada, ja que el seu cos començava a estar dèbil (durant els cinc dies només va beure aigua). I així ho va fer, va començar a remuntar el riu, hores després un helicòpter dels bombers el trobaven.

Publicat el 15-01-2010  per Redacció