El Catalònia va perdre 4-2 en el partit d’anada de la promoció d’ascens a Preferent. Va ser contra el conjunt barceloní de l’Aiguafreda.
12/06/2009
Els de Camarero es van avançar aviat amb gol d'Aleix però la veritat és que, durant el primer temps, no van estar del tot ben posats en el partit i l'Aiguafreda, un gran equip, va remuntar aprofitant la poca intensitat defensiva que els jesusencs van tenir en diverses jugades. Així, al minut 35, els barcelonins guanyaven 4-1. Tot i haver-ho parlat i saber que era un camp petit, no va existir l'atenció necessària en accions a pilota aturada, principalment en llançaments de banda. A la represa, el partit va igualar-se i el catalònia, amb un canvi tàctic que li va anar força bé, va estar més ben posat, va dominar i va imposar-se tenint opcions. Juanma Fatsini, en el llançament d'una falta, amb un obús, va reduir distàncies amb el 4-2 (minut 82). Un gol d'or tal com estava el partit i l'eliminatòria. Aleix tindria la possibilitat d'aconseguir el tercer gol visitant ja en temps afegit. Però el seu llançament, un xic forçat i ben tapat pel porter local, va anar fora. D'aquesta manera, amb el 4-2, va acabar el partit. Un resultat complicat però esperançador a la vegada pel fet d'haver marcat dos gols fora de casa.
Diumenge vinent, a les sis de la tarde, serà la tornada la Santa Creu. S’ha de remuntar. Aquesta seria la història, a nivell esportiu. Però n'hi ha una altra. Farizo Boada, l'àrbitre, no va tenir una bona tarde. O potser sempre ha estat així. No ho sé.
No obstant, la realitat és que es va ofuscar amb el Catalònia al primer temps amb un actitud extremadament autoritària. Lamentable. Potser perquè el partit semblava que es jugava a la Santa Creu més que al camp del rival, per l'ambient, però l'àrbitre es va mostrar intolerant i inflexible amb els jesusencs. Com si això sumés punts en la seua actuació camí de pujar com a àrbitre a la Preferent. I si bé és cert que els gols van ser legals i que no va haver-hi cap problema entre jugadors i els aficionats, l'arbitratge va desquiciar al Catalònia que està clar que no va estar ben posat durant el primer temps però és que, a més, va trobar-se amb un col.legiat desafiant i que fins i tot va respondre amb insults a comentaris de fora del terreny de joc. No posarem en dubte que Farizo Boada sigue el col.legiat més puntuat sobre el camp de Catalunya de Primera regional i que pujarà a Preferent, tal com ens van informar, però si no canvia la seua actitud amb el xiulet, penso que no té molta projecció, independentment de la seua edat. Semblava que els àrbitres Sheriff ja no existien. No, es va poder comprovar que no és així, que encara en queden. I per molt que vulguis estar preparat i aillarte, va ser dificil que els jugadors del Catalònia puguessin fer-ho. Només al primer temps, vuit targetes pels de Jesús, amb expulsió del massatgista, i dues pels locals en un partit en el que no calien, per cap dels dos costats. Al descans, aficionats jesusencs van increpar el col.legiat. Van ser uns moments de tensió en què el col.legiat va tenir dificultats per accedir fins la barraca prefabricada que tenia com a vestidor dins de les instal.lacions. Aquest també va ser el problema.
No existia cap delimitació ferma (només una cinta) entre el públic i el passadis per on passaven els jugadors i els àrbitres. I aquest fet va propiciar que els aficionats es pugueren acostar fins aquella zona. No ho haguessin pogut fer en el cas de que hi haguessin hagut unes tanques per separar. L’àrbitre, al descans, va demanar la presència de les forces de
seguretat i fins que aquestes no van arribar no va tornar a sortir al camp. El Cata va desplaçar dos autocars fins a terres osonenques. L’ambient va ser del tot verd-i-blanc, reflectint la festa que significava la promoció d’ascens pel club i el poble jesusenc.
Diumenge vinent, a les sis de la tarde, serà la tornada la Santa Creu. S’ha de remuntar. Aquesta seria la història, a nivell esportiu. Però n'hi ha una altra. Farizo Boada, l'àrbitre, no va tenir una bona tarde. O potser sempre ha estat així. No ho sé.
No obstant, la realitat és que es va ofuscar amb el Catalònia al primer temps amb un actitud extremadament autoritària. Lamentable. Potser perquè el partit semblava que es jugava a la Santa Creu més que al camp del rival, per l'ambient, però l'àrbitre es va mostrar intolerant i inflexible amb els jesusencs. Com si això sumés punts en la seua actuació camí de pujar com a àrbitre a la Preferent. I si bé és cert que els gols van ser legals i que no va haver-hi cap problema entre jugadors i els aficionats, l'arbitratge va desquiciar al Catalònia que està clar que no va estar ben posat durant el primer temps però és que, a més, va trobar-se amb un col.legiat desafiant i que fins i tot va respondre amb insults a comentaris de fora del terreny de joc. No posarem en dubte que Farizo Boada sigue el col.legiat més puntuat sobre el camp de Catalunya de Primera regional i que pujarà a Preferent, tal com ens van informar, però si no canvia la seua actitud amb el xiulet, penso que no té molta projecció, independentment de la seua edat. Semblava que els àrbitres Sheriff ja no existien. No, es va poder comprovar que no és així, que encara en queden. I per molt que vulguis estar preparat i aillarte, va ser dificil que els jugadors del Catalònia puguessin fer-ho. Només al primer temps, vuit targetes pels de Jesús, amb expulsió del massatgista, i dues pels locals en un partit en el que no calien, per cap dels dos costats. Al descans, aficionats jesusencs van increpar el col.legiat. Van ser uns moments de tensió en què el col.legiat va tenir dificultats per accedir fins la barraca prefabricada que tenia com a vestidor dins de les instal.lacions. Aquest també va ser el problema.
No existia cap delimitació ferma (només una cinta) entre el públic i el passadis per on passaven els jugadors i els àrbitres. I aquest fet va propiciar que els aficionats es pugueren acostar fins aquella zona. No ho haguessin pogut fer en el cas de que hi haguessin hagut unes tanques per separar. L’àrbitre, al descans, va demanar la presència de les forces de
seguretat i fins que aquestes no van arribar no va tornar a sortir al camp. El Cata va desplaçar dos autocars fins a terres osonenques. L’ambient va ser del tot verd-i-blanc, reflectint la festa que significava la promoció d’ascens pel club i el poble jesusenc.
Comentaris
