Sí, va ser un derbi. En tots els sentits. Joc intens, travat, polèmica, expulsions, ambient a les graderies...sí, una autèntica festa.
16/01/2009
L’empat final va fer justícia.
Sense dubte. No obstant, va tenir molt de valor per uns i va deixar un mal cos per uns altres pel fet que va arribar en temps afegit.
Però fou just. La Rapitenca, per l’empenta de la segona meitat, va merèixer puntuar. I va aconseguir-ho en els moments de màxima emoció.
Al final, 1-1. I una autèntica festa. Els jugadors rapitencs feien ús de l’empat per celebrar-lo davant dels seus seguidors. Tenia molta importància, per tot. Principalment per seguir en el bon camí per allunyar-se de la zona compromesa i fer més bona la victòria de Blanes. I després com a cop anímic per no perdre al camp del fratern rival.
Els jugadors de l’Amposta, per la seua part, van quedar-se al centre del camp i també foren acomiadats per aplaudiments per la seua afició.
L’empat, per ells, tenia un sabor diferent, pel moment en què s’havia produit. Però premiava la seua entrega i lluita. I una temporada excepcional fins al moment. Tots contents.
Travat No és habitual en un partit de Tercera que hi hagin més de 2000 persones en un camp. En cap territori d’arreu de Catalunya passa.
A les Terres de l’Ebre, sí. El partit, amb un escenari ideal per vibrar, va ser molt travat, tal com es previa. Però disputat amb molta intensitat. Moltíssima, per les dues parts.
I si tots els tòpics van complir-se, també cal dir que va fer-ho el que diu que en derbis com aquest les errades puntuals poden decidir. Així va ser. Una indecisió defensiva
rapitenca va aprofitar-la Raül Lucha per provocar un penal. Gustavo va fer l’1-0. El gol, en partits d’aquesta indole, acostuma a venir per jugades d’aquest tipus.
Amb el gol, la temperatura del derbi va pujar. No obstant, el partit va mantenir-se igualat, amb molta lluita a la zona ampla.
El joc era poc fluid i tenia poca continuïtat.
Carlos Gilabert, amb un tret creuat, va tenir l’ocasió dels rapitencs. El propi Gilabert, quan va robar una pilota a Manel, va disposar d’una situació de gol. Va evitar-ho
una falta que hagués pogut ser sancionable amb la vermella. L’Amposta també va gaudir de dues opcions aïllades, sense poder resoldre-les en els darrers metres.
A la represa, la Rapitenca va sortir més intencionada. Va posar tota la carn a la brasa.
I es va imposar en el centre del camp. Els crits dels aficionats rapitencs: «A por ellos, oe!», intuien que els visitants guanyaven metres.
Formació de l'Amposta al derbi
Formació de la Rapitenca
Així van tenir diverses ocasions, en accions a pilota aturada, sobre tot amb llançaments des de la cantonada.
L’Amposta, per la seua part, va poder decidir amb un tret de Ruibal que va anar al pal i un contraatac clar en el que Eden no va poder precisar la passada al
mateix Ruibal. La pressió rapitenca va minvar amb els minuts i l’impuls del duel va frenar. L’1-0 semblava que seria el resultat. Però en temps afegit, amb els dos
equips amb deu, Efren va controlar una pilota dins l’àrea i va fer de geni. Va provocar un penal amb classe i qualitat.
L’àrbitre va xiular-lo i Pibe va empatar. Allí es va
acabar un derbi que va valdre la pena. No pel joc sí per tot el que va comportar. Com hem dit, una altra festa del futbol ebrenc.
Propera jornada
L’Amposta, que és nové amb 29 punts, jugarà diumenge a Manlleu (16.30 h)mentre que la Rapitenca, catorzena amb 20, rebrà el Palamòs (12 h.). Són dos partits amb doble valor de punts, amb rivals directes.
Vestidor
Una roda de premsa a l’alçada d’un gran derbi
La sala de premsa de l’estadi d’Amposta es va quedar petita, en acabar el partit.
Hi havien periodistes i diverses càmares de televisió, des de les locals fins a TV3 que va escollir el derbi com el partit de la jornada pel seu programa Futcat.
Jordi Fabregat, tècnic de l’Amposta, declarava que «com ens ha passat en altres ocasions, quan ens hem avançat en el marcador hem tingut respecte a guanyar el partit i no hem estat, en l’aspecte futbolític, gens bé. La Rapitenca ha tingut més ofici per afrontar un derbi com aquest, amb tot el que significa. A més, he vist, per part seua, accions antideportives que no m’han agradat, amb simulacions i protestes. També he de dir que ells han jugat amb molta intensitat i nosaltres, a la segona meitat, no hem sabut llegir el partit. L’empat és just. I tots contents».
Antoni Teixidó, tècnic de la Rapitenca, manifestava que «el partit estava sent igualat i s’ha trencat arran d’una errada nostra que ha suposat el penal. Amb l’1-0, ha continuat igualat si bé ens ha costat entrar en situació. A la represa, penso que hem tingut més convicció i hem anat a buscar l’empat. Al final hem trobat el premi.
Penso que ha estat just, tot i que possiblement a la represa hem jugat per merèixer alguna cosa més».
Teixidó afegia que «l’empat és important i ens dóna molta moral per continuar treballant, una vegada ja ha començat la segona volta».
Comentaris
