Diumenge 13 de juny de 2010. 21 hores. Barcelona. Cor de la Ciutat. Eixample. Viladomat cantonada Roselló. Camp l'Escola Industrial d'Enginyeria. Entre altres clubs, hi juga la Penya Barcelonista Anguera. El club de Xavi Torres, comentarista de TV3, en el que va jugar de central.
18/06/2010
S’havia disputat la tornada de la promoció d’ascens a Preferent. Un partit amb prórroga. El resultat: 1-3 favorable a l’equip visitant, la UE Remolins- Bítem. Un club modest, proper al 25è aniversari de la fusió que va propiciar la seua fundació. Eren els minuts més històrics del club. S’havia assolit un ascens a la Preferent de forma merescuda. Amb patiment però per la porta gran. L’emoció va esclatar en jugadors, tècnics, president i directiva. I amb tota una afició que ha estat a l’alçada. Tots plegats són una mica més grans des d’aquesta setmana. Enhorabona!!!!
Diumenge, tal com van reconèixer tots els protagonistes, fou una jornada històrica. Difícil d’oblidar. Es trigarà a fer-ho. Sentiment, implicació i la il.lusió d’un col.lectiu van veure el seu premi. Moltes hores de treball, molts anys reflectits en uns minuts que van ser de somni per molta gent. El partit, però, no va començar gairebé. La Penya Anguera va sortir amb empenta i va assolir el seu objectiu: va marcar als dotze minuts. No obstant, el Remolins-Bítem va aprendre la lliçó al camp del Reddis. Poc a poc va saber reaccionar i va guanyar metres, jugant ben posat i amb una defensa ben armada en la que Alex i Joseph van estar sensacionals.
Es va arribar al descans amb la sensació que hi havia moltes possibilitats però també amb prudència perquè el camp era molt estret i qualsevol petit detall podia decidir. A la represa, d’entrada, ja es va veure que el Remolins- Bítem tenia les idees clares. Nacho va saber administrar els canvis i va dosificar un equip que, amb els minuts, va apoderar-se del partit. La Penya Anguera es va quedar amb un menys i va passar a especular, esperant darrera. El Remolins- Bítem, tot i que l’1-0 mantenia igualada l’eliminatòria, va anar a buscar el gol. I va insistir. L’assistent va anular- ne un a Marc Baiges per fora de joc. No es va defallir. Físicament, els de Bítem estaven més forts. I anímicament també. Les 18 jornades de liderat havien de tenir recompensa. I aquesta havia de produir- se. El partit va arribar al seu final. Angoixa però esperança ferma per la forma en què havia acabat. I així va ser. El Remolins-Bítem, més sencer, va empatar al minut 2 amb un gol d’oportunisme de Sergio Ruiz. La seua aportació en el darrer tram del campionat ha estat valuosa. I no va fallar a la cita en el moment clau. Amb l’1-1, la Penya Anguera va intentar-ho més amb el cor que amb el cap. El Remolins- Bítem va ser un equip fort, madur i amb ofici per afrontar la situació del duel. El nervis estaven ben exposats. L’àrbitre va expulsar al segon entrenador del Bítem i a dos jugadors de la banqueta. La primera meitat de la prórroga s’exhauria quan una passada llarga des de la defensa visitant va aprofitar-la Emili per, amb qualitat, fer l’1- 2. Ja estava. L’emoció no es podia contenir. El gol premiava la trajectòria del carismàtic jugador del Remolins-Bítem. I la seua temporada. Com la resta, un deu.
La segona meitat de la prórroga va ser més del mateix. El Remolins-Bítem tenia la pilota i la Penya, entregada, anava al seu darrera. Una jugada marca de la casa va sentenciar. Canvi d’orientació d’Alex, a l’estil Koeman, control i regat de Gerard que li permet a Cuquet emular a Laudrup amb una passada a Nacho que no va perdonar amb el seu enginy característic. El Ribery del Bítem sempre aporta alguna cosa. I tampoc va fallar a la cita. 1-3. I al sac. Llàgrimes i satisfacció per l’èxit assolit. Com hem dit, merescut. Tot el que es va viure al camp, en acabar la prórroga, al vestidor i a Bítem, en arribar de matinada, fou màgic. De somni per un equip modest que ja està escrit amb lletres daurades en la història del club. Uns moments de joia, de lògica celebració. Emotius i inoblidables. La gespa artificial del petit camp de l’Escola Industrial d’Enginyeria de Barcelona en va ser el testimoni. El Remolins- Bítem va conquerir-lo. Va tocar el cel. El futbol va fer justícia amb un equip campió.
Diumenge, tal com van reconèixer tots els protagonistes, fou una jornada històrica. Difícil d’oblidar. Es trigarà a fer-ho. Sentiment, implicació i la il.lusió d’un col.lectiu van veure el seu premi. Moltes hores de treball, molts anys reflectits en uns minuts que van ser de somni per molta gent. El partit, però, no va començar gairebé. La Penya Anguera va sortir amb empenta i va assolir el seu objectiu: va marcar als dotze minuts. No obstant, el Remolins-Bítem va aprendre la lliçó al camp del Reddis. Poc a poc va saber reaccionar i va guanyar metres, jugant ben posat i amb una defensa ben armada en la que Alex i Joseph van estar sensacionals.
Es va arribar al descans amb la sensació que hi havia moltes possibilitats però també amb prudència perquè el camp era molt estret i qualsevol petit detall podia decidir. A la represa, d’entrada, ja es va veure que el Remolins- Bítem tenia les idees clares. Nacho va saber administrar els canvis i va dosificar un equip que, amb els minuts, va apoderar-se del partit. La Penya Anguera es va quedar amb un menys i va passar a especular, esperant darrera. El Remolins- Bítem, tot i que l’1-0 mantenia igualada l’eliminatòria, va anar a buscar el gol. I va insistir. L’assistent va anular- ne un a Marc Baiges per fora de joc. No es va defallir. Físicament, els de Bítem estaven més forts. I anímicament també. Les 18 jornades de liderat havien de tenir recompensa. I aquesta havia de produir- se. El partit va arribar al seu final. Angoixa però esperança ferma per la forma en què havia acabat. I així va ser. El Remolins-Bítem, més sencer, va empatar al minut 2 amb un gol d’oportunisme de Sergio Ruiz. La seua aportació en el darrer tram del campionat ha estat valuosa. I no va fallar a la cita en el moment clau. Amb l’1-1, la Penya Anguera va intentar-ho més amb el cor que amb el cap. El Remolins- Bítem va ser un equip fort, madur i amb ofici per afrontar la situació del duel. El nervis estaven ben exposats. L’àrbitre va expulsar al segon entrenador del Bítem i a dos jugadors de la banqueta. La primera meitat de la prórroga s’exhauria quan una passada llarga des de la defensa visitant va aprofitar-la Emili per, amb qualitat, fer l’1- 2. Ja estava. L’emoció no es podia contenir. El gol premiava la trajectòria del carismàtic jugador del Remolins-Bítem. I la seua temporada. Com la resta, un deu.
La segona meitat de la prórroga va ser més del mateix. El Remolins-Bítem tenia la pilota i la Penya, entregada, anava al seu darrera. Una jugada marca de la casa va sentenciar. Canvi d’orientació d’Alex, a l’estil Koeman, control i regat de Gerard que li permet a Cuquet emular a Laudrup amb una passada a Nacho que no va perdonar amb el seu enginy característic. El Ribery del Bítem sempre aporta alguna cosa. I tampoc va fallar a la cita. 1-3. I al sac. Llàgrimes i satisfacció per l’èxit assolit. Com hem dit, merescut. Tot el que es va viure al camp, en acabar la prórroga, al vestidor i a Bítem, en arribar de matinada, fou màgic. De somni per un equip modest que ja està escrit amb lletres daurades en la història del club. Uns moments de joia, de lògica celebració. Emotius i inoblidables. La gespa artificial del petit camp de l’Escola Industrial d’Enginyeria de Barcelona en va ser el testimoni. El Remolins- Bítem va conquerir-lo. Va tocar el cel. El futbol va fer justícia amb un equip campió.
Comentaris
