El passat dia 5 de gener del 2010 el govern de Catalunya va anunciar que tenia la intenció d'aprovar la nova llei de divisió territorial que canviaria les 4 províncies catalanes actuals, per 7 vegueries.
21/04/2011
Especialment per al nostre territori aquesta nova redistribució geogràfica tenia una transcendència importantíssima, ja que ens podia permetre solucionar grans dèficits històrics per haver estat considerats el «cul» de Catalunya. En qualsevol cas, el debat estava servit i amb tota seguretat se'n parlaria molt del tema en les properes setmanes, mesos i anys. El capítol de les vegueries continua i, de moment, sembla que no amb un desenllaç feliç per al territori. Aquesta setmana coneixiem que el Govern actual de la Generalitat promourà una modificació de la Llei de Vegueries per no començar a aplicar-la després de les eleccions municipals del 22 de maig i estalviar així els diners que suposaria el canvi de nom de les diputacions provincials a Consell de Vegueria. La norma estableix que després del comicis locals ha de procedir-se a la conversió de les diputacions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida a Consells de Vegueria, mentre que la resta de la llei no pot seguir desplegant-se fins que es reformin diverses lleis orgàniques estatals per modificar la delimitació de les actuals províncies en vegueries.
En roda de premsa després del Consell Executiu, el secretari general de presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha assenyalat que, malgrat que l'executiu encara no ha pres formalment la decisió, té voluntat de portar a terme una reforma de la disposició transitòria primera de la norma. "És una reforma positiva per no fer el ridícul", ha assenyalat Homs, que ha defensat que en un context de crisis seria molt difícil d'explicar a la ciutadania que hi hagués una inversió destinada únicament a canviar els rètols de les diputacions provincials. L'executiu frena així l'aplicació immediata de la llei, tenint en compte a més que no s'ha canviat la normativa estatal al respecte i que l'únic que es faria ara seria canviar el nom de les diputacions pel terme "consells de vegueria". Sembla ser doncs, que, de moment, les Terres de l'Ebre hauran d' esperar per ser una vegueria. Les línies argumentals que desde aquest setmanari sempre hem defensat es queden en “stand by”.
Construïr una nova arquitectura institucional de Catalunya basada en el catalanisme polític. La llei de Governs Locals situa el municipi i la vegueria en un àmbit preferent, i la vegueria com a organisme de representació territorial ja no està més prop de ser una realitat. S'entèn la paralització de la llei de vegueries mentre l'Estat no modifiqui les lleis orgàniques necessàries per poder-la desplegar en tota la seva dimensió, però estaria bé demanar que s'expliqui, amb claredat, el perquè al nostre territori, "on teniem grans aspiracions". Aparcar les vegueries ha donat, en poc temps, molt que parlar, i sorgeixen preguntes que molts es fan… Són "falsos" els arguments de l'Executiu perquè el desenvolupament de la llei no implica un increment dels recursos econòmics ni tampoc la superposició d'administracions? Fins quan es frenarà l'aplicació de la norma? És la preocupació del Govern en la qüestió de cartells i denominacions una excusa perquè no té cap intenció de desenvolupar la llei de vegueries…? Ens trobem, una vegada més, davant una dualitat que afecta els interessos i el futur de les Terres de l'Ebre. Que cadascú raoni i digui la seva. Ballem entre dues aigües… No defensar un simple canvi de rètols i sí la divisió territorial de Catalunya en vegueries, o acceptar que seria un error plantejar aquesta tema com una "prioritat" en la situació de crisi econòmica que estem vivint.
En roda de premsa després del Consell Executiu, el secretari general de presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha assenyalat que, malgrat que l'executiu encara no ha pres formalment la decisió, té voluntat de portar a terme una reforma de la disposició transitòria primera de la norma. "És una reforma positiva per no fer el ridícul", ha assenyalat Homs, que ha defensat que en un context de crisis seria molt difícil d'explicar a la ciutadania que hi hagués una inversió destinada únicament a canviar els rètols de les diputacions provincials. L'executiu frena així l'aplicació immediata de la llei, tenint en compte a més que no s'ha canviat la normativa estatal al respecte i que l'únic que es faria ara seria canviar el nom de les diputacions pel terme "consells de vegueria". Sembla ser doncs, que, de moment, les Terres de l'Ebre hauran d' esperar per ser una vegueria. Les línies argumentals que desde aquest setmanari sempre hem defensat es queden en “stand by”.
Construïr una nova arquitectura institucional de Catalunya basada en el catalanisme polític. La llei de Governs Locals situa el municipi i la vegueria en un àmbit preferent, i la vegueria com a organisme de representació territorial ja no està més prop de ser una realitat. S'entèn la paralització de la llei de vegueries mentre l'Estat no modifiqui les lleis orgàniques necessàries per poder-la desplegar en tota la seva dimensió, però estaria bé demanar que s'expliqui, amb claredat, el perquè al nostre territori, "on teniem grans aspiracions". Aparcar les vegueries ha donat, en poc temps, molt que parlar, i sorgeixen preguntes que molts es fan… Són "falsos" els arguments de l'Executiu perquè el desenvolupament de la llei no implica un increment dels recursos econòmics ni tampoc la superposició d'administracions? Fins quan es frenarà l'aplicació de la norma? És la preocupació del Govern en la qüestió de cartells i denominacions una excusa perquè no té cap intenció de desenvolupar la llei de vegueries…? Ens trobem, una vegada més, davant una dualitat que afecta els interessos i el futur de les Terres de l'Ebre. Que cadascú raoni i digui la seva. Ballem entre dues aigües… No defensar un simple canvi de rètols i sí la divisió territorial de Catalunya en vegueries, o acceptar que seria un error plantejar aquesta tema com una "prioritat" en la situació de crisi econòmica que estem vivint.
Comentaris
