La vegueria més prop

Dimarts passat s’aprovava el projecte de la llei de vegueries. Un pas més perquè les Terres de l’Ebre tinguin egueria propia, un pas més per arribar a ser una realitat. Tot i la bona noticia, el conflicte i la polèmica no s´ha fet esperar.

Després d'un llarg procés de negociacions, trobades i conflictes entre partits i territoris, finalment el projecte de la nova llei de vegueries ha arribat aquesta setmana al Govern per la seva aprovació. El projecte estableix una nova ordenació territorial per a Catalunya on les quatre províncies donaran pas a set vegueries; una, la nostra, la de les Terres de l'Ebre. El que el delegat del Govern, Lluís Salvadó, qualificava «d'un dia històric » perquè suposa, per al territori que, «després de 300 anys trencar en aquella Catalunya que es construïa sobre quatre motors, des de quatre pols, en què s'arraconava a les Terres de l'Ebre i que ens condemnava a ser perifèria política i administrativa », per a altres no és més que una falta de respecte cap al territori perquè no s´ha buscat el diàleg ebrenc imprescindible per aprovar una llei d’aquestes característiques. La nova ordenació, per tant, ha aixecat reticències al nostre territori, i sembla, que el que hauria d’haver estat motiu de satisfacció, ha passat a deixar més disputes i fronts oberts a l'Ebre. Unes discrepàncies territorials que passen, bàsicament, per «un debat estèril i manca de consens territorial».

Així ho afirmava l’alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, al criticar la «precipitació» amb què s’havia aprovat el Projecte, document que considera «buit de contingut » i «amb incerteses pel que fa a les competències al finançament». Oportunitat política o oportunitat social?. La proximitat de les eleccions fan decantar-se a Ferré per la primera possibilitat més que la segona. Si bé ha assegurat que està «a favor de la llei», ha afegit que «no és el moment apropiat per remoure coses tant delicades. Al seu parer, es tracta d'una «cortina de fum» d'un Govern que «crea problemes en lloc de solucionarlos, que vol marcar-se un triomf al final d'una legislatura i que intenta tapar totes les inversions públiques que no s’han fet i que ens pertocaven durant els últims anys». Esquerra Republicana ha volgut deixar clar, en aquest punt, els 220 milions d’euros que hi ha previstos per al 2010, i «la deixadesa que es van trobar quan van arribar desprès de 23 anys de Govern Convergent», paraules del president del partit Joan Puigcercòs que visitava les Terres de l'Ebre ahir dijous. Un altre front obert... el tema del finançament.

Mentre que el president de la Generalitat, José Montilla, ha garantit que la llei no comportara «més administracions, ni més funcionaris, ni més despesa », sinó que significara, ha dit, «més racionalitat, proximitat i un millor servei al ciutadà»; altres veus afirmen que superposarà un nou nivell administratiu i podria fer perdre inversions. Ferran Bel, alcalde de Tortosa, valorava positivament l'aprovació; però també remarcava que «en el tràmit parlamentari encara s'hauran d'esmenar certs aspectes com el finançament o les competències ». Altre tema espinòs, la capitalitat... «si la ciutat de Tortosa compta amb les delegacions del Govern, Amposta ha de ser la seu del Consell de Vegueria de les Terres de l'Ebre», ha dit Manel Ferré; mentre que Bel afirma que aquí sí que trobem un consens territorial en què la capital de Baix Ebre sigui la capital i que, per tant, no hi ha ni haurà cap debat ni actual ni pròxim. Sigui com sigui encara queda feina per fer i queden dos passos fonamentals per aconseguir la vegueria: l'aprovació definitiva de la llei pel Parlament i la modificació estatal de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) que ha de permetre la divisió la Diputació de Tarragona.

El que sí podem afirmar que amb la vegueria de l'Ebre construïm un model de país més equilibrat, un país multipolar. Un país on les Terres de l'Ebre passem a ser protagonistes del nostre futur i a ser agents de la construcció de la nostra nació. Però sense disputes territorials internes... perquè posem en perill la nostra coherència de territori.
Publicat el 05-02-2010  per DM