El Tribunal Suprem ha tornat a estimar un recurs de la Generalitat contra l'ordre ministerial que va carregar sobre les factures dels consumidors l'any 2016 el pagament de 101 milions d'euros pel manteniment i la indemnització del projecte Castor. Aplicant els mateixos criteris jurídics que en la sentència feta pública fa dues setmanes, sobre els costos de manteniment de 2014 i 2015, el Suprem obliga ara també a retornar la primera quota anual (80,66 milions) de retorn del crèdit de 1.350 milions d'euros que el govern espanyol del PP va autoritzar per pagar l'exoncessionària Escal UGS. També conclou que, a més dels 15,72 milions assignats a Enagás Transporte, també caldrà revertir els 4,56 milions pagats directament a la filial del grup ACS pel manteniment de les instal·lacions durant els mesos d'octubre i novembre.
Des que el Tribunal Constitucional anul·lés fa onze mesos bona part del reial decret-llei aprovat pel govern espanyol per indemnitzar l'empresa de Florentino Pérez i mantenir hibernat el Castor, les ordres de pagament aprovades anualment des de llavors pel Ministeri d'Indústria, i recorregudes sistemàticament al Suprem tant per la Generalitat com per la patronal Cecot, estan sent anul·lades en cadena. L'última és la corresponent l'any 2016, IET/2736/2015, emesa pel Ministeri d'Indústria el 17 de desembre i publicada al BOE el dia 18.
La rellevància d'aquesta última sentència, però, rau en el fet que va més enllà dels recursos pagats a Enagás Transporte per al manteniment de les instal·lacions des que es va fer càrrec de les mateixes el desembre de 2014, arran la renúncia d'Escal UGS. També afecta la primera quota del crèdit concedit per Caixabank, Santander i Bankia per retornar la indemnització, que es començava a amortitzar amb càrrec a les factures dels consumidors, aquell 2016. Les entitats van presentar una reclamació patrimonial a l'Estat i estudien portar-lo als tribunals arran la declaració d'inconstitucionalitat.
Ho fa, novament, sobre la base de la decisió del Constitucional, que va anul·lar bona part del Reial decret-llei 13/2014. Principalment, declarava inconstitucional els articles sobre el mecanisme financer per retornar la indemnització i garantir el pagament del manteniment aprovat per aquesta fórmula legislativa sense que concorreguessin les raons d'"extraordinària i urgent necessitat" requerides. Aquest és un dels principals arguments de la Generalitat, que també retreia en l'argumentari del seu recurs que els pagaments suposaven una ajuda d'Estat prohibida per la legislació europea.
De fet, Enagás Transporte, que ha cobrat fins aquests moments 33 milions pel manteniment del Castor entre finals de 2014 i 2016, haurà de retornar ara aquests diners. L'empresa gestora tècnica del sistema, participada per la SEPI estatal, tenia assignats 15,72 milions d'euros anuals per fer-se càrrec de les instal·lacions hibernades, només un milió menys del que costa mantenir operatiu l'únic magatzem de gas submarí en marxa a l'Estat espanyol, el de Gaviota, al País Basc.
Com a novetat, en aquest a sentència, també Escal UGS, l'empresa filial del grup ACS, haurà de fer el mateix amb els 4,56 milions d'euros que va percebre pel manteniment del projecte Castor entre el moment que el govern espanyol va fer efectiva la renúncia de la concessió, el 3 d'octubre de 2014, i el traspàs efectiu de les instal·lacions a Enagás, el 30 de novembre. Més encara, Pérez manté obert un contenciós judicial amb el govern espanyol per considerar insuficients els 300 milions d'euros assignats pel manteniment del fracassat magatzem de gas submarí entre juliol de 2012 i octubre de 2014.
"Tracte discriminatori a favor d'Escal UGS"
Tant Enagás Transporte, Escal UGS, com l'advocacia de l'Estat van demanar, amb diversos arguments, que se suspengués la tramitació del recurs o no s'acceptés. Consideraven que la inconstitucionalitat no afectava l'encàrrec dels treballs manteniment, tot i que se n'anul·lava la retribució, sinó només la fórmula normativa escollida. Per al Suprem, però, el reial decret suposa un "tracte discriminatori a favor d'Escal UGS" i vulnera els principis d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics i seguretat jurídica . L'aprovació dels 4,56 milions d'euros, que "s'imputen indegudament al règim econòmic del sistema gasista, quan -el Castor- no està en funcionament i no presta cap activitat", vulnera "clarament" la normativa europea, segons raona la sentència.
Com ja va fer en la sentència responent als recursos dels pagaments pels anys 2014 i 2015 interposats per la Cecot i la Generalitat, el Suprem reclama al govern espanyol que "adopti les mesures necessàries per reintegrar la quantitats abonades". Un cop resolt el recurs corresponent a l'ordre de 2016, queda pendent el que la patronal el Govern van presentar contra l'ordre de 2017. En aquest cas, podria suposar el retorn dels 68 milions d'euros del crèdit abonat als bancs fins novembre de 2017, moment a partir del qual la sentència dek Constitucional va anul·lar els pagaments. Segons la CNMC, Enagás Transporte ja no va percebre els 15,7 milions de manteniments corresponents a l'any passat. Entre finals de 2014 i finals de 2017, els consumidors han pagat ja 181 milions d'euros de al factura pel projecte Castor.
