La cantera batejada com la Ferradura-1, situada a la falda de la serra del Montsià, és en aquests moments, en la seva major part, una gran rasa oberta en forma d'"H" i que comprèn unes dotze hectàrees. La multinacional l'utilitza per abastir d'argila la fàbrica d'Alcanar a partir del criteri de l'aprofitament dels recursos de proximitat i ocupant unes vuit persones de la zona. El ciment produït incorpora entre un 10 i un 12% d'aquesta matèria primera. Segons ha subratllat Iniesta, l'autorització de l'extracció per part del Govern va requerir un pla d'explotació, una declaració d'impacte ambiental i un pla de restauració. "Creiem que estem treballant perquè un cop acabem la nostra tasca minera aquesta zona quedi integrada a l'entorn. Per tant, volem transmetre tranquil·litat. Tenim la voluntat quedar-nos i d'anar més enllà del que ens demanen les obligacions legals", ha declarat el director d'operacions de Cemex a Catalunya, Francisco Iniesta, durant una visita a l'explotació.
La companyia ha volgut mostrar 'in situ' com aquesta restauració s'efectua a mesura que es va avançant en l'extracció d'argila i seguint el criteri de diversos experts. Segons ha detallat, les mateixes oliveres existents a les finques anteriors s'acaben reimplantant al mateix espai. Per fer-ho, s'extreuen, es poden i s'ubiquen en un espai concret de l'explotació que funciona com a viver –tres en total dins de la cantera-, juntament amb la terra vegetal de la superfície del seu entorn. Cemex sosté que entre les oliveres que han seguit aquest procés no se'n troben de centenàries ni mil·lenàries. Les de majors dimensions, apunta el directiu, s'han deixat al marge, als costat de l'explotació. De les trasplantades, assegura, només n'arriben a morir un màxim d'un 5%. En el procés de reimplantació, a més, s'escampa la terra vegetal extreta amb les mateixes oliveres i, segons Iniesta, no se n'aporta de l'exterior per preservar en la línia de l'entorn original. Els arbres, a diferència de la irregular disposició tradicional, es planten alineats, fet que en permet encabir més i els hauria obligat a adquirir-ne d'addicionals. Es creen terrasses i se suavitzen pendents –l'extracció d'argiles pot arribar a fins als quatre metres de profunditat-. L'empresa, fins i tot, vol plantejar a l'Ajuntament d'Ulldecona la construcció de marges de pedra en sec per part d'alguna escola taller local. Tampoc descarta acabar cedint els terrenys al municipi.
"Hi ha moltes canteres per aquí i ningú fa tot això", assegura Iniesta, tot recordant que es tracta d'una operació "molt més costosa". El responsable de la multinacional no només es vanta de que aquesta restauració permeti recuperar l'espai, sinó també "millorar-lo" respecte les seves condicions anteriors. "Estem en una zona on tradicionalment han hagut altres activitats –en referència a l'extracció d'argiles també- i no ens hem trobat paisatges d'oliveres en explotació. Trobem terrenys deteriorats i que millorem amb l'activitat", apunta el directiu. Tot i assegurar "entendre" que existeixi inquietud per part de la plataforma Salvem lo Montsià, altres entitats o particulars, ha mostrat l'aposta de l'empresa per la "sostenibilitat" i ha avançat que, un cop conclosa, la zona es visualitzarà com un camp d'oliveres "perfectament integrat en l'entorn".
Un cop, dintre de dos o tres anys, segons les previsions, es conclogui l'explotació i la restauració de la cantera Ferradura-1, Cemex ja disposa de l'autorització per seguir extraient argila d'uns terrenys que va adquirir a la mateixa zona temps enrere. Es tracta de l'anomenada cantera Ferradura-2, amb onze hectàrees de superfície i també situada a la falda del Montsià. En aquest cas, la plataforma va denunciar que la proximitat de l'activitat extractiva al poblat ibèric de la Ferradura podria perjudica ostensiblement aquest entorn. Iniesta ha negat també aquesta possibilitat. Argumenta que el poblat es troba a 300 metres de distància, així com entre 70 i 80 metres d'altura per sobre del nivell de l'explotació. "És una situació similar respecte la que podem veure amb el Castell d'Ulldecona i els polígons que el voregen. No hi ha cap afectació de l'activitat al peu del castell. Podem, treballant en aquesta zona, millorar el poblat ibèric i no suposarà cap afectació", ha tancat el directiu, tot subratllant que aquesta explotació disposa també de tots els preceptius permisos de la Generalitat en aquest sentit.
FOTO: ACN. Pla general d'una màquina extraient argila de la cantera d'Ulldecona amb una olivera al fons. Imatge del 31 de maig de 2017.
