Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
No és difícil endevinar què li passava pel cap al president de la Generalitat, Pere Aragonès, a les portes del ple més important dels que es celebren al Parlament: el dels pressupostos.
Per dir-ho ràpid, aprovar els comptes anuals és bàsic per diverses raons, la primera de les quals, perquè es garanteix una estabilitat parlamentària fonamental per al bon desenvolupament de la legislatura. Si els socis de govern arriben a pactes favorables per a projectes concrets, i aquests aconsegueixen la seva aprovació, vol dir que el joc democràtic està repartint bé les seves cartes. Pel contrari, si entre socis hi ha desavinences insalvables, les conseqüències poden ser inesperades.
Diumenge passat, en un acte públic dels Comuns, Jéssica Albiach va donar-li a Pere Aragonès tres dies per rebutjar el projecte Hard Rock, perquè segons ella, és un projecte “que trinxa el territori, pot atreure màfies i impulsa les persones a la ludopatia”.
Per això, quan dimecres, al Parlament, el grup dels Comuns va votar no als pressupostos, el president Aragonès va fer un pas endavant convocant eleccions anticipades. Les ha fixat pel dia 12 de maig i per tant, el proper dilluns el president signarà el decret de convocatòria electoral i la legislatura quedarà dissolta de cara a dimarts.
Ara, els partits no disposen de gaire temps de reacció i hauran de prémer el botó de la urgència per activar la seva maquinària electoral i els seus esforçats equips de campanya.
Des de fa molts dies els estira i arronsa entre les diferents forces parlamentàries feien preveure la dificultat que suposaria portar els pressupostos a bon port, i això malgrat la bona entesa entre ERC i el PSC. El detonant ha sigut el projecte Hard Rock i l’oposició frontal dels Comuns, que des del primer moment han requerit que la Generalitat garantís que ni un euro del pressupost aniria a parar a aquest projecte i que s’esborraria del futur immediat d’aquest país. Els Comuns d’Albiach s’han mantingut inflexibles, portant la legislatura a penjar d’un fil molt fi, que quan s’ha trencat, ha avançat 9 mesos les eleccions.
L’escenari que s’obre a partir d’ara és molt interessant i molt delicat. Estem parlant d’unes relacions entre partits polítics que, a banda de socis parlamentaris, també són adversaris quan d’eleccions es tracta.
A banda, el panorama a Espanya, amb els subtils i trencadissos acords que té establert el govern de Pedro Sánchez amb els partits catalans, també queda en entredit i veurem com evoluciona. La primera notícia és que Pedro Sánchez, reunit amb la seva vicepresidenta, M. Jesús Montero, va ordenar que es treballés en els comptes del del 2025, perquè el PGE del 2023 té molts números de veure’s prorrogat. També està en marxa la Llei d’Amnistia, i és un fet que Carles Puigdemont està fent càlculs, calendari en mà, pensant que en el futur debat d’investidura que es celebri al Parlament, ell potser hi podria estar present, fins i tot, potser, com a candidat a la presidència.
Els propers dies hi haurà ocasió per buscar reaccions, fer conjetures, anàlisis molt més al detall del que pot passar a partir d’ara, i les previsions estaran a l’ordre del dia. El fet evident és que des del 2010 no hi ha hagut una legislatura al Parlament de Catalunya que hagi arribat a terme quan tocava.
Les perspectives electorals són un ball de números. D’acord amb el darrer informe CEO de novembre de 2023, el PSC està al davant dels resultats, a ERC li reserven una segona posició, i completant el pòdium, Junts, amb una forta davallada en el nombre d’escons. Ara bé, han passat tantes coses des del novembre, que ja veurem si aquestes posicions es confirmen. I d’aquí a dos mesos, quan freguem el mes de maig, qui ho sap.
Per Més Ebre a Editorial
