Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Des de l’any 2000 la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) surt al carrer cada cop que, per la circumstància que sigui, el riu Ebre es veu amenaçat.
Transvasaments encoberts, Pla Hidrològic Nacional, la gestió de la sequera actual... la PDE fa més de 20 anys que està disposada a plantar-se davant de qui sigui per defensar l’Ebre. El seu crit de guerra és per tothom conegut: “Lo riu és vida”. Manolo Tomás és el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i ens parla dels propers moviments de la PDE en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
L’Ebre sempre està en el punt de mira. Aquesta situació de sequera en la que estem és la més extraordinària vista fins al moment?
No, la situació d’escassetat d’aigua actual no és extraordinària. Ara bé, la diferència és que no s’ha preparat el país ni la societat per aquesta situació, i és com si no passés res, com si no hi hagués un canvi climàtic amb afectació sobre l’Ebre, que fa que cada cop baixi amb menys aigua. Hi ha dues problemàtiques: una estructural al tram final del riu, al delta, estretament lligada al cabal; i l’altra, més greu, és que socialment hi ha una greu manca de sensibilitat sobre la situació que patim al sud de Catalunya.
Fa uns dies va caure la tempesta ‘Louis’ a Cantàbria, que ha provocat que el cabal de l’Ebre hagi pujat significativament. Cal entendre que aquesta és una circumstància favorable...
Sí, això és altament positiu. Durant 10 mesos a l’any, l’Ebre no desemboca al mar sinó que es dilueix a 40 quilòmetres de la desembocadura. Tota la resta és aigua salada. Això pot produir dos problemes importants. El primer és que la falta de cabal impedeix l’arribada dels sediments que mantenen l’estabilitat del delta. El segon, que augmenta la penetració salina. Ara que els camps d’arròs estan eixuts, a la zona de Deltebre, Sant Jaume, es pot veure una capa de sal. Llavors, quan hi ha pujades de cabal un parell de cops a l’any, fan retrocedir la falca salina cap al mar i ajuden a l’estabilitat litoral del delta. Tan de bo hi hagués més situacions com aquesta.
Llavors, serà qüestió d’aprofitar la pujada, no?
Efectivament. Hi ha un concepte anacrònic que diu que l’Ebre tira l’aigua al mar. No, l’Ebre alimenta la plataforma marina, el Mar de l’Ebre, que permet una activitat mediambiental i econòmica basada en la pesca, importantíssima per al nostre futur. No es llença res, sinó que s’adapta al manteniment del territori.
Per tal de pal·liar els efectes de la sequera, la Generalitat ha llençat dues propostes que afavoririen que l’aigua de l’Ebre arribés al Priorat. Què en pensa la PDE?
Són propostes a 3, 4 i 5 anys vista. En cas que prosperessin, caldria emmarcar-les en el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre que es va aprovar el febrer de l’any passat i és vigent fins el 2027. Per tant, qualsevol tema que s’hagi de discutir ha de fer-se en aquest marc legal. Pel que fa al Priorat, el que hauria d’alimentar naturalment el sistema Ter-Priorat s’està desviant cap a Reus. El problema no és fer arribar l’aigua de l’Ebre al Priorat, sinó com es fa perquè el Ciurana ocupi el lloc que li correspon per alimentar els aqüífers del Priorat.
De tota manera, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) és qui té la clau de pas del riu. Quin tracte teniu amb la CHE?
La CHE té la clau de pas del riu, però la responsabilitat la té el govern de la Generalitat i la societat econòmica i civil catalana. Llavors, sabent que fa tres anys que patim sequera, com és que no s’han habilitat plans de gestió?. Com és que no s’han pres mesures per trobar solucions? Ara s’han adonat, per exemple, que la xarxa d’abastament de Barcelona perd entre un 25 i un 40% de la seva capacitat. Si aquesta situació i altres s’haguessin arreglat a temps no hi hauria problemes d’escassetat. Estem al davant d’una gestió política ineficaç que repercuteix en soroll. Es desvia l’atenció de la societat i es criminalitza la gent de l’Ebre que ens oposem a segons quins plans.
Llavors cal entendre que la responsabilitat per la situació actual és compartida...
Efectivament. La CHE organitza, però la Generalitat gestiona. La CHE, com a organisme estatal, és qui gestiona l’Ebre riu amunt. Però el govern català té la responsabilitat de gestionar el tram que li correspon. Jo crec que tots dos ho estan fent de la pitjor manera per a les Terres de l’Ebre. La CHE ens ignora i no vetlla pels nostres interessos, i el govern català està centrat en crear un estat d’opinió i acabar fent el que fa 40 anys que pretenen: un transvasament d’aigua de l’Ebre cap a Barcelona.
La PDE esteu fent una sèrie de xerrades informatives a diferents poblacions amb el lema “Per què ens hem de reactivar”. Què hi expliqueu?
És molt senzill. Com que estem veient com està evolucionant el sistema de la gestió de l’escassetat, preveiem que s’acabarà reclamant la interconnexió de xarxes, que és un transvasament encobert. Llavors, preveient això, moltes persones s’han posat en contacte amb la PDE per demanar-nos què es pot fer per evitar-ho. Per això estem generant una campanya informativa que faciliti la participació de nous activistes, abans de l’assemblea que celebrarem el 15 de març a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa. Es tracta de remoure i conscienciar la societat ebrenca de la necessitat de defensar el riu i el territori.
Com es poden fer activistes les persones que ho desitgin?
Doncs col·laborant en la mesura de les seves possibilitats, coneixements i voluntat. La campanya “Reactivem-nos” és perquè en ve una de molt grossa i hem de fer-li front. A les TTEE estem acostumats que quan ens mobilitzem se’ns escolta i se’ns té en compte, i quan no, se’ns ignora i perjudica. Per tant, fa temps que ens estem establint una xarxa important d’aliances socials, amb grups ecologistes i sectors econòmics. Si ve una mobilització, cosa més que probable, estarem acompanyats per un bon grapat de persones i organitzacions de la Catalunya central, la qual cosa ens donarà força per capgirar la situació, que és el que pretenem.
Quines accions té previst emprendre la PDE d’ara endavant?
Ens estem reorganitzant, reactivant i donant cabuda a noves generacions d’activistes, per ampliar el nostre camp de treball. També estem preparant l’assemblea del 15 de març. Les nostres assemblees tenen dos component: un és pedagògic, on expliquem com veiem la situació, quines propostes tenim sobre la taula i les seves afectacions. La segona part és com prendre mesures per enfrontar-nos a situacions que creiem que perjudiquen el territori. Això ho tractarem el 15 de març, però el que és clar és que a casa no ens quedarem.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
