Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
La història de la lluita pels drets laborals està estretament unida a la incansable contribució de les dones en tots els àmbits, la participació de les quals ha estat i és fonamental per garantir condicions laborals justes i equitatives.
El Dia Internacional de la Dona va néixer a partir dels primers moviments sindicals que es poden datar a l’inici del segle XX a Nord-Amèrica i Europa. El primer Dia Nacional de la Dona es va celebrar als EEUU el 28 de febrer de 1909, quan es va convocar una vaga dels treballadors tèxtils, i algunes dones del Partit Socialista dels Estats Units també van protestar contra les condiciones laborals a Nova York. Uns anys després, las dones de Rússia van decidir prendre de nou els carrers defensant el lema "Pa i Pau". Això passava el dia 8 de març de 1917.
Aquestes van ser les beceroles d’un Dia Internacional de la Dona, que any rere any, va anar prenent dimensions globals per a les dones dels països desenvolupats i en vies de desenvolupament.
El 8 de març és un dia important, marcat al calendari amb un vistós color lila, que a nivell internacional està ajudant al fet que la commemoració sigui un element unificador, enfortint el recolzament a la reivindicació dels drets que de forma inherent tenen les dones, i la seva participació en els àmbits polític, econòmic, social, cultural i esportiu.
Des dels inicis de la revolució industrial i fins a l’era moderna, les dones han desafiat la discriminació i l’explotació a les quals s’han vist sotmeses, de forma particularment aguda en els seus llocs de treball. És cert que des de l’inici de la lluita i fins al moment s’han aconseguit importants avenços, perquè la societat ha evolucionat i l’educació i el coneixement han ajudat a canviar moltes mentalitats retrògrades i antiquades. Però tot i així, moltes dones encara es veuen en la necessitat de demostrar cada dia la seva vàlua i d’enfrontar grans desafiaments per aconseguir fer-se valdre en tots els aspectes, especialment en aquells que són crucials, com els salaris justos, les condicions de treball equiparades, la protecció laboral, la conciliació familiar i l’accés a posicions de lideratge i presa de decisió en moltes indústries i sectors.
Només com a exemple, d’acord amb l’informe Women in Business 2024, signat per Grant Thornton, es pot veure que a Catalunya, només el 36% dels llocs de direcció empresarial els ocupen dones, un percentatge quatre punts per sota de la mitja espanyola, tot i que ha augmentat cinc punts respecte de l’informe de 2023. Aquests resultats són insuficients i demostren que queda molta feina per fer.
Ara bé, en aquesta revolta, les dones són el 50% de l’equació, perquè la part més interessant de la lluita per a la igualtat de gènere rau en la importància d’involucrar els homes en aquest procés, amb l’objectiu que la concepció tradicional i antediluviana de la masculinitat, marcada per estereotips que perpetuen els homes com a proveïdors i protectors, però també com a dominadors, quedi enrere.
Per sort, des de fa unes dècades està florint un nou model de masculinitat que promou la igualtat i el respecte mutu entre els gèneres, demostrant així que el paper rígid i estereotipat atribuït als homes, ha sigut una limitació que els ha coartat tant a ells com a elles, mentre perpetuava desigualtats i comportaments nocius. Avui dia, una nova generació d’adults està qüestionant aquestes normes i explorant noves formes de relació que no estiguin basades en la subordinació i, en el pitjor i més extrem dels casos, en la violència.
Per sort, un dels aspectes fonamentals dels nous models de masculinitat rau en el desig de reconèixer que homes i dones són iguals en dignitat i drets, i que ambdós han de tenir les mateixes oportunitats i llibertats. D’això del que es tracta el 8M: del nou enfoc que comprèn que la lluita per a la igualtat no és només un assumpte de dones, sinó que també els interpel·la a ells, com a part d’una societat que, pensant sobretot en les noves generacions, ha de més justa i equitativa.
Per Més Ebre a Editorial
