Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Móra la Nova, a la Rivera d’Ebre, està gaudint d’una revolució des de fa 8 mesos, coincidint amb l’inici del nou mandat municipal. Projectes relacionats amb els Fons de Transició Nuclear, iniciatives per fomentar l’economia del poble i la seva visibilitat i atractiu turístic, una posada al dia pel que fa a innovació i transició energètica, tot plegat liderat per un equip de govern que no té por d’emprendre projectes necessaris amb la màxima transparència. El seu alcalde, Carlos Trinchán ho explica en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Alcalde, com ha anat l’inici de legislatura?
Doncs prou bé perquè tenim bona entesa. El govern municipal té un acord molt estable entre PSC i ERC. Hem aprovat el pressupost municipal i abordarem projectes com els vestidors del camp de futbol, la rehabilitació del mur perimetral de la zona esportiva, la rehabilitació del carrer Hostals, el canvi de les canonades de fibrociment de la zona de l’Estatut i del barri dels Bancalets. Tenim un milió d’euros previst per a inversió, que sobre un pressupost de 4.400.000€ és gairebé un 25%.
Algunes d’aquestes inversions són necessàries però no llueixen...
Ja, però això va molt relacionat amb la situació que cal abordar. L’any 2015, quan vaig entrar de regidor, el primer que vaig preguntar va ser pel rendiment de la xarxa d’aigua, que tenia un valor d’un 60%. De cada 10 litres que es bomben, 4 se’n van al subsol, un 40%. En legislatures passades vam arribar a rendiments del 70-75%, però les parts més deteriorades es tensionen i es produeixen fuites. Volem canviar les xarxes de fibrociment per instal·lacions amb tecnologia moderna. Són obres invisibles però necessàries, amb una inversió d’uns 200.000 euros que quedaran soterrats. Estalviar aigua en plena sequera evita el bombatge, la cloració, l’acumulació en dipòsit... i llençar un 40% de litres al subsol és un drama.
Algunes problemàtiques que aborda l’Ajuntament són una qüestió privada o bé depenen d’altres administracions, com passa amb l’habitatge...
La gestió de l’habitatge és competència de la Generalitat, però com que afecta els nostres veïns, actuarem ni que tinguem poc marge de maniobra. Volem recuperar els habitatges Renfe i ja estem en tractes amb Adif per fer una cessió dels immobles i disposar de 20 habitatges de lloguer. Estem en contacte amb altres administracions, amb les immobiliàries, el SAREB... La limitació de l’Ajuntament la suplim amb capacitat per gestionar, que és el que fem amb els habitatges Renfe: nosaltres gestionarem i l’Incasol rehabilitarà. L’Ajuntament de Móra la Nova té el lideratge que cal per fomentar i tutelar projectes d’aquesta envergadura.
Un altre gran projecte és el tren Caspolino. Què ens en pots explicar?
Es tracta d’un tren turístic i històric que volem que vagi de Tarragona a Caspe els dissabtes i diumenges. És un projecte molt ambiciós que inclou un taller de reparació de la maquinària, un museu -pel qual passen cada any entre 4000 i 5000 visitants- i una acció formativa. Estem fent una aposta molt forta per posar-lo a la via sense diners, amb ajudes, subvencions, gestions amb Adif, amb Renfe i amb operadores. Aquest 2024 volem materialitzar aquest somni que va començar fa 20 anys.
Els Fons de Transició Nuclear seran un impuls per arrencar nous projectes?
Així és. Ja tenim la primera bestreta que hem dedicat a projectes energètics i turístics. Una part va destinada a la rehabilitació de l’edifici del museu de Lo Caspolino, i una altra part ha servit per finançar tres parcs fotovoltaics per al consum municipal, amb 20 kW que destinarem a la població, perquè puguin reduir el seu consum energètic. Crec que els FTN seran un abans i un després pel territori. Tenen tres potes: eficiència energètica, promoció econòmica i creació de llocs de treball. D’immediat tenim una reunió amb el comerç local per explicar on estem i mostrar el nostre suport incondicional al sector productiu, que representa la promoció econòmica en estat pur.
El lideratge de l’Ajuntament és fonamental per moure tots els afers que afecten la població, i Móra la Nova és una població molt activa...
Efectivament, el nostre teixit cultural, associatiu, empresarial, és potent. Des de l’Ajuntament apostem per la cultura, pel turisme, i tenim molt clar que hem de liderar. Econòmicament som el que som, però tenim ganes d’acompanyar, d’escoltar, de motivar noves propostes, d’ajudar a fer realitat projectes. Els FTN són una ocasió única, perquè un cop tanquin les nuclears no tindrem una altra oportunitat amb tanta quantitat de diners per poder apostar pel territori.
Una de les mesures més impopulars que afronten els ajuntaments és la pujada de taxes i impostos. Com ho gestioneu?
Els serveis econòmics de l’Ajuntament ens van avisar que teníem problemes d’inestabilitat econòmica, perquè no ingressàvem prou diners per aguantar la despesa. Per tant vam pujar els impostos: el 15% en les taxes, que són aquells serveis que presta l’ajuntament al ciutadà, i un 5% en impostos com l’IBI, la tracció mecànica, etc. Ara bé, també vam fer una reducció i redistribució de la despesa municipal, com per exemple en la despesa energètica. Vam fer va ser una assemblea ciutadana per exposar el problema, explicar on estàvem, i a partir d’aquí vam donar solucions: si volem que l’Ajuntament faci projectes necessita ingressos. Però no ho vam fer recaure tot sobre el ciutadà, que és la postura fàcil.
Aquesta reunió ciutadana és un exemple de transparència per part de l’Ajuntament i de l’alcalde
Així és. Vam explicar la situació amb tota claredat, perquè l’economia són 2+2. Els increments ens han permès abordar projectes, perquè quan arriba una subvenció, sempre cal posar una part de capital propi i per això s’ha de disposar de muscle financer. És la segona reunió que fem. La primera va ser per explicar el pressupost del 2024. Si a la ciutadania se li explica tot, sense voler enganyar i sense amagar res, tothom ho entén.
Móra la Nova té una vida cultural molt activa?
Molt, i volem que encara ho sigui més impulsant les fires que estem fent i fent-ne de noves per promocionar el poble. A la Fira d’octubre, per exemple, vam afegir un pavelló tecnològic on el Mobile va venir a exposar. La tecnologia és una de les línies que volem seguir treballant a la Fira d’octubre, perquè si hem pogut fer 191 edicions és perquè els nostres avantpassats van adaptar la fira als temps de corrien. Quan fem una fira, immediatament els restaurants estan plens i l’economia es mou. A nivell cultural, estem orgullosos de tenir tres premis Ribera d’Ebre de Narrativa: l’Eva Vilanova, la darrera premiada, el Miquel Esteve i el Jordi Duran. No tots els pobles poden dir que tenen escriptors d’aquesta envergadura. Som un poble que emana cultura, també pel que fa a temes gastronòmics, com la celebració de la clotxa. Ara s’estan preparant els carnavals, vindran les jornades culturals, la Setmana de la Dona, tenim activitat cultural tot l’any, un programa que amb petites accions provoquen molt de moviment.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
