Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Les va anomenar persones altament sensibles (PAS) i responien, no pas a un trastorn sinó a una forma concreta de ser. Passats els anys, l’alta sensibilitat s’ha estudiat a nivell científic i s’han identificat quines són les característiques que tenen en comú les persones altament sensibles. Carme Mauri, psicopedagoga, mestra i experta en alta sensibilitat, ens en parla en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Pot ser que de totes les qüestions que fan referència a la psicologia l’alta sensibilitat sigui una de la que menys es parla?
Efectivament, és molt desconeguda. I a la poca informació disponible cal afegir les persones que no creuen que aquesta sensibilitat sigui certa. Ara bé, hi ha una base científica al darrera, que avala els estudis realitzats i les conclusions a les que s’ha arribat amb ells.
Com es pot definir l’alta sensibilitat?
Emetre una definició és difícil, però la identifiquem perquè la persona ha de tenir quatre característiques bàsiques per dir que és altament sensible: profunditat de processament, sobreestimulació, empatia i sensibilitat sensorial.
Aclareix-ho una mica més...
La profunditat de processament indica que aquestes persones processen la informació més lentament i intensa. S’ha comprovat reben un 10% més d’informació i en conseqüència, necessiten més temps per assimilar-la i ho fan d’una forma més intensa. La sobreestimulació és una derivada del fet de rebre més informació que la resta de persones. Això es pot veure perquè tenen un llindar d’estrès molt baix, ràpidament es sobresaturen, tenen dificultat pels canvis, molèsties davant de sorolls i llums, i la necessitat d’aïllar-se. També són persones molt empàtiques que senten les emocions d’una forma molt aguda. També s’ha comprovat científicament que tenen les neurones mirall, vinculades a l’empatia i la imitació, més actives. La sensibilitat sensorial fa que captin més detalls, donat que reben més informació.
Quina incidència té l’alta sensibilitat a nivell social?
Les primeres investigacions parlaven d’una presència d’entre un 15 i un 20% en la població, però les noves investigacions han augmentat aquest percentatge fins a un 30. Això és moltíssim, perquè hi ha trastorns, com per exemple l’autisme o la hiperactivitat, que són molt més coneguts i en canvi es donen en un percentatge molt inferior. En canvi, pel que fa a l’alta sensibilitat, hi ha un 30% de persones que en són. Un dels trets més curiosos és que no fa referència només a l’espècia humana, sinó que s’ha detectat en més de 100 espècies distintes.
Com afecta l’alta sensibilitat a la vida normal de les persones que la tenen, a casa, a la feina?
Afecta bastant. A la feina sobretot, són persones molt creatives que tenen molt d’interès en l’art, en la música. Ara bé, en la vida adulta depèn molt de com han viscut la seva infantesa i el primer que cal és identificar-se, acceptar-se i tenir una bona autoestima. Cadascú és com és i aquestes persones són altament sensibles. No és bona idea culpabilitzar-se i, al contrari, sí que ho és aprendre a viure essent d’aquesta manera.
En el cas dels infants, en quin moment es pot començar a veure per part dels pares, els mestres, la família i l’entorn, que aquella criatura té alta sensibilitat?
En aspectes com per exemple, que els molesten molt les etiquetes, són nens molt perfeccionistes que semblen més madurs del que tocaria per la seva edat, que pensen molt, que li donen moltes voltes a les coses, que tenen molt aguditzats tots els sentits. Són nens molt creatius i molt bons en diverses facetes artístiques, molt observadors, molt curiosos, molt prudents a l’hora de parlar. De vegades, a nivell psicopedagògic ja es veu que hi ha d’haver un acompanyament per aquests nens i nenes, però en realitat no hi ha cap problema de fons, sinó que aquestes persones son així, i ja està.
L’alta sensibilitat té una base genètica, és heretada?
Així és. Les PAS neixen amb aquesta característica, normalment heretada. Vol dir que el pare o la mare també són PAS, sempre passa que un dels dos ho és. Això és important també, perquè quan els nens creixen en un ambient positiu tenen tendència a estar tranquils, a desenvolupar-se correctament, a tenir una bona autoestima. Al contrari, si l’ambient és negatiu, tenen tendència contrària, i per tant seran nens que es posaran malalts, i sovint patiran angoixa i depressió. Per això és tan important tenir-ho clar i identificar correctament l’alta sensibilitat.
Carme, què et va portar a voler saber més sobre l’alta sensibilitat?
Doncs el ser-ho jo també. Va arribar a les meves mans el llibre “El don de la sensibilidad” d’Elaine Aron, el vaig llegir i va ser molt aclaridor per a mi, perquè em va permetre identificar-me a mi mateixa com a PAS. Des d’aquell moment em vaig seguir formant i informant, i quan vaig estudiar psicopedagogia el treball de fi de carrera va anar sobre els nens altament sensibles. D’informació n’hi havia cada cop més, però a nivell pràctic, amb conceptes i recomanacions que es poguessin aplicar, realment no hi havia material. Per tant, em faig fer el propòsit de divulgar-ho tant com pogués, especialment entre la comunitat educativa, perquè és quan més es pot ajudar un nen. A banda, també estic molt implicada en l’associació ACPAS (Associació Catalana de Persones amb Alta Sensibilitat)
Parla’ns d’aquesta associació.
Es tracta d’un punt de trobada al que recorren les famílies que sospiten que poden tenir un nens o una nena PAS. Aquestes famílies demanen ajuda, orientació, i se’ls proporciona un entorn segur amb l’organització de trobades mensuals temàtiques, activitats culturals, xerrades... l’ACPAS compleix el servei tant d’informació com de gestió, de socialització i també de divulgació d’aquesta característica de les persones.
Em fa l’efecte, amb tot el que hem parlat, que aquest tret de la personalitat és gairebé un do...
Depèn de com es tracti. En tot cas, els PAS són persones molt especials a les quals cal tractar amb delicadesa i cura. L’ACPAS vol ser una eina per millorar la qualitat de vida de les PAS i per tant, qualsevol que sospiti que pot ser-ho, gran o petit, pot venir a conèixer-nos i associar-se amb nosaltres. Per a més informació podeu consultar acpas.org
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
