Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Però ara, gairebé 50 anys després de la seva posada en funcionament, les centrals nuclears d’Ascó s’acosten al final de la seva vida. I aquesta no és una mort sentida, però sí anunciada.
Les Terres de l'Ebre, i en especial poblacions de la Ribera d’Ebre com Flix i Ascó, entre altres, s’enfronten a un repte transcendent: el desmantellament de les centrals nuclears. Aquesta decisió és una derivada de la voluntat i la imperiosa necessitat de transitar envers la generació d’una energia més sostenible i verda que respecti la salut del planeta, per si encara fos possible revertir el canvi climàtic que tenim a sobre. Ara bé, tot plegat no és tan senzill, ni el trànsit ni el desmantellament, ja que afectarà la producció energètica, i les poblacions i persones que fins ara han estat estretament vinculades a aquesta industria. D’aquí els Fons de Transició Nuclear.
Anem per passos. L’any 1984 les centrals nuclears es van posar en marxa i les poblacions del voltant van veure com la seva economia i ocupació depenien en part d’aquesta industria, convertida en un element important del seu focus financer. Per això, ara que hi ha data per al seu tancament, del problema se n’ha fet virtut i des de fa dos anys, s’està recaptant a les propietats explotadores, un impost especial que ha de revertir al territori per generar ocupació abans del 2030 i 2031. Sembla lluny, un salt de dècada, però estem parlant de 6 i 7 anys, només.
Els Fons de Transició Nuclear estan destinats a pal·liar l’impacte econòmic i social derivat del tancament de les nuclears i per crear activitat econòmica privada a les poblacions del Penta I. El seu objectiu principal i primer és garantir una transició suau, evitant problemes greus de desocupació i altres conseqüències negatives per a la població.
Llavors, com serà el futur sense les nuclears? Doncs aquesta és la qüestió. Ara bé, cal prendre-ho com l’oportunitat que es presenta per implementar projectes que diversifiquin l’economia amb la creació d’un teixit econòmic resilient i adaptat als nous temps, donant impuls a alternatives que neixin en sectors emergents, com les energies renovables, el turisme sostenible o l'agricultura ecològica, només per esmentar-ne alguns. Estem parlant de donar solució als 2000 llocs de treball que es perdran quan tanquin les nuclears, i les alternatives i noves ocupacions han de correspondre’s a treball qualificat i ben remunerat. Potser a partir del desmantellament, aquestes poblacions siguin el referent a nivell mundial, sobre com cal desmuntar aquest tipus de plantes, i la impartició d’aquesta experiència també sigui una font d’actius i d’autoritat.
L’altra qüestió rau en el ritme i els terminis amb els quals arriben els imports establerts a la normativa d’aquests Fons, que preveu un repartiment excepcional al llarg d’aquest 2024. Els primers en rebre els diners són la vintena de pobles del Penta I. El Penta II està integrat per una vuitantena de municipis que es troben més allunyats de l’epicentre nuclear, però que rebran la mateixa dotació econòmica que els del Penta I.
De moment, aquest gener el Govern ha fet efectiu el primer pagament, més de 16,5 milions d’euros, corresponents a l’exercici de 2023. Aquests diners es reparteixen entre els 97 municipis beneficiaris de les zones del Penta I i II de les centrals de Vandellós i Ascó. Fent números ràpid, el Departament d’Empresa i Treball ha puntualitzar que cada municipi ha de rebre 174.000 euros. Estem parlant només d’un avançament. La resta arribarà a finals del primer quadrimestre, i quan es coneguin els ingressos que els explotadors han obtingut per la producció, emmagatzematge i transformació d’energia elèctrica d’origen nuclear.
En tot cas, els Fons de Transició Nuclear requereixen una planificació estratègica i una execució eficient per aconseguir els seus objectius a llarg termini: la diversificació econòmica, la formació de la força laboral i el suport a projectes innovadors que poden ser els futurs pilars d’una economia més verda i equitativa a les Terres de l'Ebre.
Per Més Ebre a Editorial
