Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Aquesta pertinaç sequera està obligant a prémer l’accelerador al departament d’Acció Climàtica i fer propostes perquè cap territori es quedi sense l’aigua que li fa falta.
I d’on haurà de sortir aquesta aigua, arribat el cas? Doncs de la conca de l’Ebre, és clar. I això malgrat les declaracions de la secretària d’Acció Climàtica, que fa uns quants dies afirmava afirmar que tant l’àrea metropolitana com altres zones han de ser “resilients” amb l’aigua de la que disposen. Així descartava, o bé portar-ne de l’Ebre o bé fer una interconnexió entre les conques de l’Ebre i Ter-Llobregat. “Cadascú s’ha d’adaptar a l’aigua de la que disposa”, deia Anna Barnadas.
Tanmateix, només uns dies després, el mateix departament plantejava abastir els pantans del Priorat amb aigua de l’Ebre garantint un reg de suport, una proposta de la que segons el conseller David Mascort, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ja està al corrent. En la reunió que es va portar a terme a Falset diumenge passat, amb alcaldes i distints agents del Priorat, es van plantejar unes “solucions estructurals”, amb l’aigua de l’Ebre com a protagonista, que segons Mascort assegurarien els conreus de vinya i olivera, principals motors del Priorat, si i només si, “els embassaments del Priorat estan buits”.
Hi ha dues propostes sobre la taula. La primera és la connexió del pantà de Margalef amb la xarxa de regadiu del canal Garrigues-sud, que arribaria a unes 1.400 hectàrees agràries, amb un reg de suport d’uns 1.200 metres cúbics per hectàrea i any. El projecte, que ara està en fase de licitació de la redacció executiva, estaria en marxa cap a finals de l’any 2026.
El segon projecte consistiria en bombejar aigua des de la població de Garcia, a la Ribera d’Ebre, primer fins al pantà de Guiamets i després fins al de Siurana. En aquest cas la superfície de reg seria de gairebé 1.600 hectàrees, però les dates d’aquest projecte ens porten fins al 2027.
Òbviament, des del Priorat veuen bé aquestes solucions perquè pensen que els permetrien continuar amb el model agrícola que apliquen a la comarca. La única pega és que siguin a llarg termini, perquè potser els ceps i les oliveres no tenen tant de marge d’espera i d’aguant si abans no plou amb alegria.
Des de l’altra perspectiva les coses no es veuen tan bé. Davant la proposta d’Acció Climàtica, la Plataforma en Defensa de l’Ebre ha afirmat que aquesta és una forma de perpetuar el transvasament actual, ja que la solució que es proposa per pal·liar la sequera no és immediata sinó que té coll per d’aquí a dos o tres anys. Per tant, segons la PDE, es tracta d’un transvasament encobert que tensa la relació entre territoris. A la seva vegada, la Plataforma pel riu Siurana ha dit que la solució per al Priorat és deixar de derivar aigua a Riudecanyes, al Baix Camp, i que sigui la gent del Priorat qui decideixi com es cobreixen les necessitats dels pobles i dels regants.
Els tercers en discòrdia amb la idea de la Generalitat són els membres del Gepec. El grup ecologista nega que el Priorat necessiti aigua de l’Ebre i posa sobre la taula que la Generalitat pugui fer un mal ús del recurs natural, fent un “joc de triler” encobert per portar aigua fins a Riudecanyes i Reus.
Quina és la conclusió de tot plegat? Que Acció Climàtica, els ecologistes, els membres de les plataformes... tothom pot expressar la seva opinió, però al final del final de l’assumpte, qui té les competències de la conca de l’Ebre és la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, i per tant la seva paraula és llei. Punt. Està clar que es pot entrar en negociacions, presentar propostes, redactar informes i començar a licitar redactats, però serà la CHE qui obrirà o tancarà comportes perquè l’aigua de l’Ebre flueixi amb més o menys alegria. Ja ho anirem seguint.
Per Més Ebre a Editorial
