Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Quan comença el mes de desembre ens fem a la idea de la velocitat a la que transcorre l’any.
D’aquí a 30 dies escassos haurem traspassat la porta que condueix al 2024 i estarem vivint totes les celebracions que porta associat el solstici d’hivern, corresponents al Nadal. Per a moltes persones són uns dies de vacances que s’esperen amb ganes per les celebracions familiars, pel fet de ser una pausa que ajuda a arrencar l’any nou amb força, per totes les tradicions que es reviuen cada desembre i al llarg d’aquests dies. Hem entrat en el temps d’Advent, un període de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Crist, en el cas de les creences cristianes.
El temps d’Advent és el període de quatre setmanes que precedeix el Nadal. Es personifica en una corona confeccionada amb branques de pi, marduix, grèvol, pinyes i diverses plantes aromàtiques pròpies d’aquests temps, que fa de suport a quatre espelmes que s’encenen una cada diumenge, i es deixen consumir a mesura que passen les setmanes, que van des de l’inici del mes de desembre fins Nadal.
Tot i que encendre les espelmes d’Advent sol tractar-se d’un acte espiritual i molt personal, hi ha qui diu que per cada una de les espelmes que s’encén es pot demanar un desig. Per tant, aquests són els desitjos d’Advent del Diari Més Ebre.
La primera espelma serà per lloar la feina de totes les persones que des de diferents institucions, ajuntaments, consells comarcals, diputació, generalitat, organitzen esdeveniments festius de cara a aquestes dates i, de fet, tot l’any. El desplegament de fires de Nadal, jornades gastronòmiques, tastos, maridatges i mercats nadalencs és inacabable i cada població de les Terres de l’Ebre l’organitza d’acord amb el seu costum. La primera espelma, doncs, és pensant en aquestes persones, perquè la seva imaginació no s’acabi, segueixin amb bon ànim de cara a l’any que ve, i el seu esforç es vegi recompensat amb l’èxit (d’organització i assistència i participació de públic) que es tenen guanyat. Gràcies per posar-nos-ho fàcil comunicativament parlant.
La segona espelma és per demanar que l’esperada aigua del cel caigui abundosa i sadolli la terra proporcionant saó i fertilitat. Que el curs dels rius es vegi afavorit per aquest regal i que no haguem de patir per l’aigua que tanta falta ens fa. Prometem cuidar-la millor a partir d’ara. Que plogui sense fer mal, i que faci el temps que toca.
La tercera espelma és per a les dones i per als homes. Per a elles perquè ningú més amenaci la seva llibertat i la seva vida, menysprei el seu treball amb diferències salarials inexplicables, o abusi d’elles en qualsevol sentit imaginable. I per als homes, perquè aquells que no tracten les seves companyes com correspon, prenguin consciència i acció, conscients que només així s’aconseguirà que la societat experimenti el canvi just i necessari pel qual fa tant de temps que es treballa i es lluita.
La quarta espelma és un crit ardent i fervent per la pau. Perquè regni i s’imposi en qualsevol lloc on ara falta. Que les guerres cruentes del nord i del sud s’acabin, tants refugiats trobin llar i consol, i perquè s’acabi el patiment que provoca la destrucció i la mort. Que aquesta autoaniquilació prengui com a seves les ales de la pau, i les coses comencin a fer-se d’una altra manera: una més humana. Que les veus de totes les persones que exigeixen l’esperada conciliació entre països, s’alci forta i clara. I que qui l’hagi d’escoltar, l’escolti i obri en conseqüència.
Quatre espelmes, quatre desitjos. Són globals, són fervents, i el que és millor, són possibles tots, especialment si el temps climàtic es posa de la nostra banda. Per donar força a la intenció podríem expressar-la plegats i a l’hora de fer canvis, fer-los tots junts i totes juntes. I ben conscients, aprofitant que Nadal ja treu el nas.
Per Més Ebre a Editorial
