Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Dissabte passat, dia 18 de novembre, el castell de Miravet va ser l’escenari d’una celebració molt especial: la que va reunir a un bon nombre de personalitats de l’àmbit polític, social i cultural, per celebrar el 30 aniversari de l’Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE).
Com a organisme, l’institut està perfectament assentat a les Terres de l’Ebre i la seva funció aglutinadora i enfocada en el creixement d’aquestes contrades, segueix ferma i amb grans projectes. En parlem amb la seva directora, Norma Pujol, en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Directora, com va anar la celebració d’aquests 30 anys?
Doncs molt bé. Vam celebrar els 30 anys de l’IDECE amb un acte que havíem preparat amb molta il·lusió, esforç i ganes. Considero que va ser un èxit. La celebració va ser al castell de Miravet, que és un lloc màgic perquè hi conflueixen la història, la cultura, el patrimoni i el riu. Volíem que aquest aniversari es celebrés a prop del riu per la funció que sempre ha tingut a la nostra història, com a eix vertebrador i cohesionador de la nostra demarcació. El riu ens dona sentit com a territori, el nom, el caràcter i ens fa ser com som. Per tant, l’indret escollit és emblemàtic. I pel que fa al contingut, volíem que fos un acte participat per totes les persones que en algun moment de la seva vida, o de la història de l’IDECE, n’han format part activament. Per tant, ens van acompanyar personalitats del món institucional, els principals agents socioeconòmics, i també els directors i directores que han passat per la direcció de l’IDECE aquests anys. Va anar molt bé. Al capdavall, els aniversaris, si no es celebren de forma comunitària, perden sentit.
30 anys després del seu naixement l’IDECE és un referent al territori. Fins a quin punt?
En un territori perifèric com el nostre, que està permanentment en construcció, és necessari nodrir-nos de singularitats administratives per tal d’obrir-nos camí. Si mirem la història veurem com en la represa democràtica, l’IDECE es va crear a les Terres de l’Ebre el 1983. Per posar-ho en context, l’IDECE és previ a la Delegació del Govern, que es va obrir el 2001. Per tant, en aquests 30 anys l’Institut ha tingut un impacte molt important en el desenvolupament de les quatre comarques ebrenques, a nivell socioeconòmic, ambiental, turístic, educatiu, cultural. Ha donat suport als agents locals del territori, i últimament també, en l’àmbit de la innovació. Ha tingut èpoques de molt d’esplendor, exercint un lideratge clar. En aquests 30 anys d’història ha fet molta feina, i espero que en faci molta més.
Després de la celebració arriba el dia a dia. En quins eixos està treballant avui l’IDECE?
Estem molt focalitzats en el final del projecte Migratoebre, de caràcter europeu. L’estem liderant des de l’Institut, conjuntament amb altres institucions i científics. L’objectiu és millorar la hidromorfologia de l’Ebre, potenciant la connectivitat ecològica del riu i afavorint així els peixos migradors. Per tant, després d’anys de parlar de la rampa a Xerta que proporcionarà aquesta connectivitat ecològica a l’Ebre, aquesta setmana hem signat el contracte d’obra que s’ha adjudicat a l’empresa Regimovi SL. En breu signarem l’acta de replanteig de les obres, que és que és el que marca el seu termini d’execució, previst en 3 mesos, i també tenim assignada una direcció d’obra, així com una coordinació de seguretat i salut. L’obra es va licitar per 1.055.000€, començarà aquest novembre i s’acabarà els primers mesos del 2024.
El riu sempre és una font de nous projectes i novetats ecològiques importants...
Així és. Aquesta connectivitat ecològica de l’Ebre està íntimament relacionada amb la reintroducció de l’esturió. Les properes setmanes anirem a França, a Saint-Antoine-Sur-l’Isle, que està al costat de Bordeus, per tal d’agafar exemplars d’esturió juvenils, amb un any i mig de vida, que vindran al territori, primer a l’IRTA per aclimatar-se, se’ls instal·laran uns xips, i ja alliberats a l’Ebre, se’ls podrà fer un seguiment. Aquests són els projectes més imminents que tenim damunt la taula. També estem estudiant l’estratègia que seguirem el proper any, quines prioritats haurà de tenir l’IDECE per continuar sent el nucli de la vegueria de les Terres de l’Ebre, un aglutinador de consensos i de grans acords territorials, amb capacitat per teixir el territori en un sentit molt ampli. L’IDECE és el gran catalitzador de projectes al nostre territori en tots els àmbits.
És un projecte molt important, sens dubte, que s’afegeix a l’activitat que ja teniu habitualment a l’Institut. Quines novetats veurem a partir d’ara?
Vull destacar dos projectes més, que a nivell territorial són molt grans i amb un impacte molt positiu al territori. Per una banda, els Fons de Transició Nuclear com a eina de reindustrialització, diversificació econòmica i d’ocupació al nostre territori, i l’ICEDE no en pot quedar al marge. L’altra és la Reserva de la Biosfera, imprescindible per al desenvolupament de les Terres de l’Ebre, des del punt de vista turístic, natural i agroalimentari. En el seu moment l’IDECE va ser un dels impulsors de la creació de la Reserva de la Biosfera. A Catalunya hi ha dues reserves, una al Montseny i l’altra a l’Ebre i per tant, volem contribuir a fomentar-la i fer-la créixer.
L’IDECE té una cita molt important, que són els premis al desenvolupament que convoca cada any. Els premis d’enguany es van donar dissabte, també.
Sí, hem arribat a la 12a edició d’aquests premis. Vull destacar que s’han presentat 20 treballs d’instituts de les 4 comarques, mantenint un equilibri territorial molt interessant. Aquests premis van ser creats per atraure treballs de recerca que tractessin la projecció i el desenvolupament de les Terres de l’Ebre en tots els àmbits: científic, històric, lingüístic, cultural, etc. A Miravet vam donar els 4 primers premis, que són d’una qualitat i un nivell considerable. Tenim la sort que aquests premis estan consolidats i s’hi presentin molts treballs de qualitat, que mostren el talent dels i les joves, l’interès que tenen per diversos temes com la conservació i la millora del territori des de molts àmbits. De fet, els temes dels quatre premis van sobre la millora del Trabucador al delta de l’Ebre, el Modernisme a les nostres comarques, la nostra parla dialectal i com es pot conservar, i el quart, sobre els microplàstics que es troben al riu i l’impacte que tenen en el consum d’aliments.
Com veus el futur de l’IDECE?
L’IDECE ha de continuar tenint un paper important al nostre territori, amb aquests visió estratègica d’aglutinació de consensos i grans acords territorials. Això l’IDECE no ho pot fer sol. Per tant, és l’hora dels projectes compartits, coliderats, amb una clara col·laboració público-privada. L’IDECE té les portes obertes per tot allò que pugui contribuir al desenvolupament i la millora del nostre territori.
Estem parlant a nivell econòmic, social, cultural, turístic...? Perquè l’Institut abasta tots els àmbits del dia a dia de les persones.
Sí, molta gent no coneix ben bé què fa l’IDECE en la seva globalitat, sinó només algunes parcel·les. Potser qui treballa al riu coneix la part de manteniment de l’Ebre; una empresa que treballa en temes de desenvolupament socioeconòmic el coneixerà per aquesta branca; les empreses turístiques, igual. En global, com que té un sentit tan ampli, impacta en gairebé tots els àmbits del desenvolupament a les 4 comarques des de diferents angles. Al final, hem de ser capaços de treballar, com a territori, amb agendes compartides que ens permetin arribar al nostre objectiu general, que és continuar transformant les Terres de l’Ebre per esdevenir un territori orgullós dels seus valors, i convençut de les seves oportunitats.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
