Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Octubre marxa amb una celebració, donant pas al primer de novembre i la seva commemoració.
Anem per passos. Octubre és un mes de trànsit (o abans ho era) entre la calorada de l’estiu i la calma de la tardor. És un mes que posa ordre i aclimata les persones i la natura, posant-ho tot a punt per l’hivern que s’acosta. És un temps en el qual els rebesavis observaven el seu entorn i plantaven faves tan aviat veien desaparèixer les orenetes cel enllà. Amb la verema reposant dins el cup, l’elaboració del primer most que havia de convertir-se en vi, era una celebració absoluta. Els dies, fins i tot sense necessitat de l’enutjós canvi d’hora, s’escurcen de forma notable a l’octubre.
És temps de magranes, caquis, moniatos, carbasses, castanyes, nous, ametlles, avellanes... i si ha plogut de forma convenient, també dels bolets de tota mena que creixen de forma màgica a les nostres muntanyes. L’octubre és un encant i quan s’acosta el darrer dia del mes, sembla que tot s’accelera amb l’arribada de la castanyada. La tradició assenyala que aquesta nit es mengen castanyes, moniatos i panellets, amb el seu simbolisme d’etern retorn relacionat amb la vida i la mort. Tot per donar pas a la commemoració de Tots Sants, l’1 de novembre.
Avui es celebren festes anomenades Castaween, una barreja entre la castanyada i el Halloween que s’ha anat acceptant cada cop amb més entusiasme, amb el seu reguitzell de carbasses terrorífiques i les seves disfresses horripilants. Una altra forma (fins i tot divertida), de tractar la mort en les seves diverses formes. La Castaween s’ha celebrat a Benifallet, Mas de Barberans, Tortosa, l’Ametlla de Mar, Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant, i amb “ween” o sense, també hi ha hagut castanyada a Jesús, a Ascó, a Paüls, i a la majoria de poblacions de les Terres de l’Ebre.
Per als nostres rebesavis, la tardor era el temps d’omplir el rebost. Al segle XIX i fins ben entrat el XX, les labors de la terra eren fonamentals per a la subsistència i per tant, la collita es celebrava amb actes festius, com les festes majors i les fires, en les quals, hi entrava tot el que calia per passar un hivern el més confortable possible. D’aquesta visió previsora i sàvia és d’on neixen les fires actuals, modificades i reinventades, orientades a la gastronomia, l’habitatge, l’automoció i la indústria.
A les Terres de l’Ebre d’entre totes les fires, probablement la més popular i antiga és la que els darrers dies d’octubre ha viscut Móra la Nova. Amb 191 anys d’antiguitat, aquesta darrera edició dedicada a la ramaderia, l’agricultura i la indústria ha tingut un èxit d’expositors més que notable, que ofereixen els seus productes al pavelló comercial de Móra, a prop de 30.000 visitants. És per aquesta raó que la Fira de Móra la Nova ja figura al calendari com una de les cites imperdibles de tardor.
El vi és un dels grans productes de la tardor, juntament amb l’oli, tot i que el primer raig arribarà a primers de desembre. Aquest cap de setmana, però, la cita és al Celler Cooperatiu de Gandesa, on es celebrarà la 36a Festa del Vi, amb la participació de 18 cellers de la DO Terra Alta, i com a atractiu afegit, també s’exposaran una sèrie de propostes d’enoturisme. Una festa de visita obligada per als amants del vi que saben apreciar les bondats d’un producte exquisit produït a la Terra Alta.
Si la meteorologia compleix, de cara a Sant Martí, l’11 de novembre, viurem un estiuet, uns dies de bonança que a Xerta aprofiten per celebrar la Festa Major dedicada al seu patró. Tardana, potser de les últimes del calendari, però amb un programa farcit d’actes tradicionals per a tots els públics, com cercaviles, vaquetes, concerts de bandes i sopars populars.
El novembre assenta la tardor meteorològica a la natura i també a l’ànim de les persones. Però per celebrar i commemorar, sempre estem a punt.
Per Més Ebre a Editorial
