Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
La setmana passada Tortosa va donar la benvinguda al seu nou bisbe, Monsenyor Sergi Gordo, nomenat directament pel papa Francesc.
La catedral de Santa Maria de Tortosa va ser l’escenari per a la celebració de l’acte de nomenament de Mons. Gordo i allí es van aplegar un miler de persones, incloses també algunes personalitats civils i eclesiàstiques. La cerimònia, molt lluïda, va durar prop de dues hores. Pel que es va comentar, el nou bisbe va estar encertat en les seves consideracions. Va aprofitar el moment per manifestar el seu desig de treballar per les persones que integren el bisbat i, en les seves paraules “amarar-me en cadascuna de les comarques de la diòcesi”. En la seva oració va expressar que la Mare de Déu “faciliti el naixement a la fe dels nous fills i filles de l’Església per mitjà del baptisme”. Cal tenir en compte que el bisbat de Tortosa és un dels més grans de Catalunya. Abasta set arxiprestats que van des del Priorat fins al Baix Maestrat.
Si Mons. Sergi Gordo vol complir amb la seva intenció de treballar perquè cada cop hi hagi més fills de la fe, caldrà que sigui conscient que la feina que se li gira és molt important. La societat ha canviat de forma substancial en pocs anys a tots els nivells. Avui dia, no només ens comuniquem amb moltíssima més facilitat, sinó que les noves tecnologies han entrat de ple a les nostres vides i han vingut per quedar-se. Aquesta és una qüestió no qüestionable. I si bé és cert que des del Vaticà fins a la parròquia més petita, passant pels bisbats i arquebisbats, s’han adaptat a la modernitat i disposen de pàgines web que s’actualitzen contínuament, canal de Youtube per transmetre els esdeveniments litúrgics més importants en streaming i el Full Dominical s’envia en PDF cada divendres per Whatsapp o Telegram a una llista de distribució de leads que s’hi ha afegit, la feina a fer per part de l’església per assemblar-se als seus desitjables feligresos és ingent. Perquè les persones, difícilment s’acosten a una institució que no ressona com elles. O dit d’una altra manera: si les persones senten una llunyania anímica d’aquells que prediquen la Paraula funcionant com a canal, malament rai. Si els parroquians van augmentant en edat però no s’afegeixen a les seves files persones noves i joves, amb vocació i ganes de seguir la prèdica, vestint o no un hàbit, també malament rai. Per això, en tantes ocasions, quan arriba el moment dels precs al llarg de la missa, es demana per les vocacions, perquè no n’hi ha o almenys no n’hi ha prou. És el resultat dels temps que corren, tecnificats, freds, objectius, empírics, allunyats d’una fe predicada que sona a una antigor bíblica que no acabem de situar en cap moment històric concret. Avui l’espiritualitat s’ha transmutat en una sèrie de pràctiques i creences de caràcter personal, voluntàries i lliures, sobre les quals ningú pot dir res. Així, qualsevol gestió eclesiàstica entre la persona i la seva espiritualitat, es fa impossible.
El bisbat de Tortosa té l’oportunitat, amb Mons. Sergi Gordo, d’avançar en la direcció que el senyor bisbe consideri. Una possibilitat és que centri la seva atenció al nivell més terrenal i quotidià possible, posant l’ajuda al pròxim com a prioritat i actuant d’acord amb l’Evangeli, guanyant així molta credibilitat i potència en la seva gestió. L’altra possibilitat és que es dediqui a embolicar-se de teulades cap amunt amb la prèdica que ja és per tothom coneguda, una fe transmesa de pares a fills, que sovint es fonamenta en el seguiment d’una sèrie de celebracions tradicionals tot seguint el curs de l’any. En aquest cas, res es mouria de lloc i ja se sap que allò que no avança té tendència a retrocedir.
Mons. Gordo, com a nou bisbe, sabrà millor que ningú què cal fer des de la diòcesi per la comunitat formada per les més de 282.000 ànimes que està sota el seu govern. Caldrà anar-lo seguint.
Per Més Ebre a Editorial
