Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Fins el dia 10 de setembre el Palau Oliver de Boteller de Tortosa acull una exposició amb el significatiu títol “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya”
Aquesta exposició mostra què ha fet i què està fent en l’actualitat la Generalitat de Catalunya, respecte a les fosses comunes de la Guerra Civil i el Franquisme d’una forma històrica i didàctica, amb un rerefons històric tan impactant que no deixarà cap visitant indiferent. La professora Queralt Solé és la comissària de l’exposició i ens en parla en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Un tema polèmic i delicat. D’on sorgeix la idea de fer aquesta exposició i tirar-la endavant?
Va ser idea de la Direcció General de Memòria Democràtica. La finalitat és mostrar què ha fet la Generalitat en relació a les fosses comunes i es va pensar que el millor era fer una exposició. El Departament em va encarregar fer de comissària i vaig acceptar d’immediat.
Amb quines dificultats t’has trobat a l’hora de donar forma a aquesta exposició?
Dificultats poques. La màxima era trobar un discurs didàctic i divulgatiu sobre un tema difícil, perquè estem parlant de morts i de famílies que estan buscant els seus familiars desapareguts. L’exposició comença a l’inici de la Guerra Civil. És un tema de drets humans i cal vigilar molt en el llenguatge a nivell expositiu, però vaig tenir molt clar que s’havia de veure una fossa comuna de mida natural, perquè així el visitant pot entendre moltes coses.
Fem un recorregut a través dels teus ulls per l’exposició.
L’exposició té diferents àmbits. En el primer s’explica com van aparèixer les fosses comuns durant la Guerra Civil a Catalunya i com afecten els civils. Hi ha fosses de la repressió a la rereguarda de la República, i de la repressió franquista. Després hi ha l’explicació de com apareixen les foses de soldats al llarg del front i en hospitals militars. També s’explica com es comencen a exhumar les fosses comunes, perquè la Generalitat republicana va portar a terme una sèrie d’exhumacions gràcies al conseller Pere Bosch Gimpera i del jutge Josep Maria Bertran de Quintana. Algunes exhumacions es van fer al Merengue, a Camarasa, on van morir molts soldats de la Lleva del Biberó el 1938.
Quin paper juguen les famílies de les persones desaparegudes en aquesta exposició?
Un de molt important, perquè és una qüestió de drets humans i de recerca dels familiars desapareguts: persones que van morir durant la guerra, les seves circumstàncies de mort i en quin punt està la seva recerca. En aquest cas, les tasques de la Generalitat són fonamentals, quan l’any 2003 neix el cens de desapareguts i la Generalitat ajuda a trobar la màxima informació possible. La primera obertura de fosses per part de la Generalitat va ser el 2004 i el 2008. Després es va aprovar la primera Llei de Fosses el 2009 i una altra el 2016. Amb el pla d’identificació genètica es mostren els resultats que hi ha hagut fins a l’any 2022.
Pel que fa a les famílies, uns no tenen informació i serà molt difícil que es pugui trobar res, altres que tenen informació però que no s’ha pogut recuperar el cos, i en altres ocasions la família ha pogut recuperar les restes i enterrar-les on han volgut.
A banda dels cossos, s’han pogut desenterrar molts objectes personals de les fosses?
Hi ha una part central de l’exposició en la qual es mostren objectes que s’han exhumat, juntament amb la foto de mida real d’una fossa comuna on es poden veure diversos soldats enterrats. Al voltant hi ha tot d’objectes desenterrats que volen traslladar el visitant a la vida quotidiana d’aquests soldats abans de morir: llapissos, anells, pintes, objectes d’higiene. Es mostren amb frases dels propis soldats que hem trobat escrites en dietaris personals. Per exemple, s’exposen unes botes i el soldat escriu: “He trobat un soldat mort que portava unes botes. He pensat que ja no li servien per a res i les he agafat, perquè jo anava amb espardenyes”. O un altre que diu: “Sort que tinc una pinta, i encara que tinc molts polls, almenys em puc pentinar”. Per tant, es poden veure els objectes i què pensaven aquells soldats.
A l’exposició també destaca el paper dels científics. Fins a quin punt és important?
Al final de l’exposició hi ha un vídeo en el que diferents científics expliquen com ho fan per identificar un cos. Des d’un especialista en anàlisi dental, un arqueòleg, un antropòleg, un genetista, per mostrar la intervenció científica que hi ha al voltant de les exhumacions i l’intent de localització de les persones desaparegudes durant la guerra.
Què és el que per a tu ha resultat més impressionant en el treball d’aquesta exposició?
A mi em va xocar molt la foto de la fossa, que és de l’Hospital de Santa Magdalena a Móra d’Ebre. S’hi veu un home enterrat de costat que porta enguixada tota una cama, des del maluc fins al turmell. Es veu perfectament que va ser un soldat al que van ferir, van provar de curar-lo enguixant-lo, però no va superar les ferides i al final, quan va morir, el van enterrar tot enguixat. Aquesta foto m’ha impressionat moltíssim.
Aquesta exposició està oberta a Tortosa. Convida’ns a veure-la.
Crec que és una bona oportunitat per conèixer el que s’està fent des de fa molts anys a Catalunya al voltant dels desapareguts de la Guerra Civil. És un tema molt sensible perquè hi ha moltes famílies que continuen buscant els seus morts de la guerra. Per tant, és l’ocasió per veure què s’ha fet i què està sortint d’aquestes fosses. Aquesta exposició és una fotografia de la situació actual i com hi hem arribat.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
