Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El Diari Més Ebre canvia de direcció, perquè la que fins ara ha estat liderant aquest equip, l’Isabel Carrasco, ha culminat la seva carrera professional. Professional, alegre, activa, dinàmica i humanitària, l’Isabel està disposada a començar una nova aventura solidària. Per això, l’equip del Més Ebre li fem aquest homenatge en forma d’entrevista.
Com et sents en aquest moment tan especial de la teva jubilació, després de deu anys dirigint el Diari Més Ebre?
En aquest moment de la meva vida, no vull gairebé res. Només salut i poder compartir moments amb la gent que estimo. Això sí, m'agradaria mantenir la llibertat i l'esperit crític, serenitat per suportar el dolor, i seguir plorant cada vegada que alguna cosa s'ho mereixi. No m'agradaria convertir-me mai, mai, en una persona amargada. Voldria seguir tenint la capacitat de sorprendre'm cada dia, apreciar les petites coses i valorar el quotidià. Crec que és una manera de millorar la qualitat de vida i el benestar emocional. M'agradaria continuar tenint la consciència tranquil·la, i que el dia que em toqui esfumar-me, un grapat de persones pensin que va valer la pena que estigués una estona per aquí. Només vull això. Gairebé res i tot.
Quins moments noticiables o fets destacats recordes i destacaries durant la teva etapa com a directora del diari?
Uff! En són molts i ocuparien tota aquesta edició! La crisi migratòria massiva amb l'arribada de milers de refugiats i migrants... La migració és un tema políticament controvertit. Hi ha hagut debats sobre la gestió de la immigració, la integració dels migrants i l'equilibri entre la seguretat i els drets humans. Tot això segueix generant una crisi humanitària i moltes tensions que s'han de resoldre aviat. Les maleïdes guerres, conflictes, hostilitats, rivalitats en ple segle XXI.
També recordo els atacs terroristes i l'atemptat contra Charlie Hebdo (2015). Vaig tenir l'ocasió de conèixer a Charb, Stéphane Charbonnier, dibuixant i director de Charlie Hebdo, un home que no s'agullonava davant de ningú. Recordo que vam posar "Tots som Charlie" a la portada d'aquella edició com a homenatge a la llibertat de premsa. I, com no recordar el Referèndum d'independència de Catalunya? La Pandèmia de COVID-19? Amb tot l'impacte que va tenir per a moltes famílies, la salut pública i l'economia...
Quins reptes, canvis i transformacions has vist en l'àmbit del periodisme a les Terres de l'Ebre?
El periodisme ha experimentat diversos canvis significatius els darrers anys. Internet ha transformat la manera de distribuir i consumir. Per arribar a noves audiències, els mitjans de comunicació tradicionals s'han hagut d'adaptar a l'era digital creant plataformes en línia i aplicacions mòbils. Les xarxes socials han canviat la relació entre els periodistes i el públic. Ara tothom pot participar al procés de notícies, compartint informació, opinant i generant contingut. No hi ha dubte que el periodisme continuarà evolucionant i responent amb el valor afegit de l'enfoc creixent de notícies reals, donant resposta als avenços tecnològics i desafiaments de l'era digital.
Quin és el teu major orgull com a directora del Diari Més Ebre?
El Més Ebre sempre ha estat, i continuarà sent, un setmanari gratuït i de proximitat. Són 24 pàgines dedicades a les Nostres Terres, que informen de tot el que està passant a casa nostra. A més, és planer i entretingut de llegir. Les pàgines dedicades a l'esport, sobretot futbol, de Michel Viñas, sempre han creat molta expectativa. El que he intentat és que el Més Ebre fos un poc més inclusiu, que hi hagués entrevistes rellevants, amb històries de vida inspiradores, tocar diferents camps com ara la ciència, la tecnologia, l'art, les associacions, la salut, l'emprenedoria, valorar el nostre patrimoni, i també donar a conèixer la part més personal i desconeguda dels nostres polítics. Dono fe que hi ha molta gent al nostre territori que mereix un reconeixement i ens satisfà poder-ho difondre.
Quins consells donaries als periodistes que seguiran les teves passes?
No soc qui per donar consells. Com en qualsevol feina de responsabilitat, la integritat, el compromís continu, mantenir una mentalitat oberta i adaptativa, treballar en col·laboració amb l'equip, i sobretot, el servei a la comunitat. Crec que aquesta seria una clau per equilibrar les responsabilitats i els desafiaments. Jo no sóc periodista, sino traductora. El fet de dirigir un diari implica assumir una responsabilitat important en la gestió i el lideratge de l'equip editorial. Jo he tingut la sort de tenir al millor equip i totes i tots ells figuren a la pàgina 2 del setmanari.
Quina serà la teva següent aventura, un cop jubilada?
L'ajuda humanitària. Mentre pugui i tingui forces m'agradaria alleugerir el patiment i protegir la dignitat de les persones més vulnerables. Tenim una ONG amb ADN ebrenc, des de fa més de 30 anys, que es diu Metges Solidaris de Catalunya, fundada i liderada pel Dr. Jesús Pérez Pagà, que és de Deltebre. El seu treball incansable en la lluita per millorar la vida de les persones sense recursos ha marcat una diferència significativa, i ha brindat esperança i oportunitats per als qui més ho necessiten. Agraeixo ser la vicepresidenta d'aquesta ONG ebrenca, formada per un meravellós equip de voluntariat. El dissabte 7 d'octubre celebrarem una Gala Solidària on tothom serà benvingut. Us animo a participar! Actualment, estem renovant la web, però per a més informació podeu contactar per mail a: metgesolidarisdecatalunya@gmail.com o al tel. 643 898 109
Si em permets Roser, aprofito d'estar a "l'altra banda", com a entrevistada, per donar les gràcies al Canal TE per donar-me l'oportunitat, la plena confiança i llibertat per presentar "Més Personal", i a totes les persones que només amb una trucada, m'han contestat: Sí, compta amb mi! El meu més sincer agraïment a la "cúpula" del Més Ebre per haver confiat en mi, a l'equip del Més Ebre, que més que un equip hem format una família i, no cal dir-ho, a tots vatros estimats lectors i lectores. Gràcies!
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
