Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Sempre a la "pesquisa", sense cap altra voluntat concreta que la d'escriure i fer pensar durant esta setmana post-electoral, que sempre va bé pel simple fet només de rumiar...
Sempre seré dels mateixos jo. Semore. I ho soc, encara que no ho sembli, perquè tal i com tinc a l'entrada de casa: "Som el fruit de moltes derrotes (i quina la d'ara, fill meu!), però som la llavor de totes les victòries". Fer un pas al costat sí, fa mesos d'això. Però abandonar, mai. I fugir, com alguns han fet, pos tampoc. Ja vaig dir que sempre es pot treballar de diferent manera, sense cadira ni sou.
Ara mateix, en dies de ressaca electoral pròpies del "Deluxe", estic donant voltes a les possibles lectures dels resultats al municipi. Un cert ghandisme local ha brotat pel poble, fruit de les ferides que no han estat degudament diagnosticades ni ben valorades. Electors ferits i desorientats, sense saber què fer, però sí sabent a on volen anar. Ara falta el com.
Quan la ciutadania percep que la política local pot estar en mans, no dels professionals del partit (i menys si són de fora), sinó de les persones senzilles i transparents del poble, fins i tot indomables a les maquinàries d'un partit; quan s'adonen que parlen clar i ras, sense voltes i gestos amagats, sense guió i potser sense prudència, és allavontes quan la gent mou i opta, precisament, per estos mètodes i projectes.
La gent ho acaba veient i admirant. Aquelles persones són com a figures salvadores, sabeu? Però llavors, han d'exercir com a tals.
Com diu cert article recent, aquell "menfotisme" tradicional del poble canvia quan se sent parlar bé de l'altre i et presentes per sumar. Llavors els messiànics, els qui ho han fet tot abans que ningú i millor que tothom, que solen parlar sovint de caciquisme i de populisme, estos personatges acaben claudicant, abaixant el cap, amagant el rabo i intentant pintar alguna cosa en la nova conjuntura, ni que sigui per figurar. Els costa desaparèixer del mapa polític.
Fa anys, 8 per ser concrets, després d’unes eleccions jo em trobava en la mateixa tessitura que algunes persones ara mateix. I fes el que fes en aquells moments d'eufòria que vam pujar a 3 regidors, sumés el que sumés, deixava contents uns i descontents altres. Llavors vam aplicar el que vam anar dient en campanya. Sense enganys....
Podíem haver fet el canvi real, però vam optar per seguir millorant amb els nostres paràmetres, influint de veritat. Així també es canvia.
Van ser anys en els que vam acabar algunes infraestructures bàsiques i eternes per al poble, com la Biblioteca, l’Auditori, el Pavelló, el Camp d'esports.... Però es faci el que es faci, hi ha gent que no ho compartirà. Perquè les lectures dels resultats són partidistes i personals. Les sumes se poden fer des l'odi i el canvi volgut, o des de la voluntat del bé comú. Això s'ha de tenir clar.
I al final, has de mirar, no per tu, no pel partit que t'imposa alguna cosa, sinó pel poble.
Perquè perceps que altres maneres són possibles i potser són més aconsellables. Això sí, amb senderi, sumant en positiu. I feta aquesta suma per a la gent del poble, la qui es coneix de veritat el poble, de tota la vida.
Perquè només el poble salva el poble. Sense voluntat d’antologies
Per Salva Balagué Cervera a Opinió
