Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
15 de març. Confinament i aturada d’activitats. Alarma. La crisi s’iniciava. Situació caòtica. Joaquin Celma em truca des de Madrid. Me parla de les dificultats que es vivien a la meseta. Ell, de fet, va ser qui va avançar amb antelació que les competicions s’aturarien perquè el món també ho faria, i que no seria per poques setmanes. Llavors, també em va comentar que era el moment de reinventar-se. Si no podia fer la seua secció Top Secret i les seues editorials a Més Ebre, s’havia plantejat d’escriure un article diari per al web del setmanari. Era un repte. Celma preveia, amb el confinament, que hi haurien molts dies per pensar i que s’havia de fer alguna cosa.
Allí va començar el seu nou repte. I l’ha superat amb escreix. Amb el seu entusiasme característic ha estat gairebé dos mesos fent un article al dia. Les darreres setmanes ha estat un cada dos dies. Així mateix, passaven les setmanes i, paral.lelament, es va inventar un altre serial que l’apassiona, el cinema. Un altre projecte: la recopilació de dades de 10000 films ha ocupat el cap d’aquest senienc que enmig de pandèmia no ha parat la seua maquinària: “treballo més ara que abans de la crisi”, em deia. Pel que fa als articles, n’han hagut de veritablement emotius, i de gran valor periodístic, amb vivences del dia a dia del Coronavirus, i amb d’altres de pròpies en les que Celma citava la seua infància a la Sénia i també recordava gent del municipi. D’altra banda, va arribar a fer un article (amb 3 capítols) en el que va parlar dels Poderosos del futbol ebrenc...destacant a moltes persones vinculades a aquest esport des de fa anys i que van emocionar-se amb els comentaris.
Per la meua part, he d’agrair una vegada més la feina de Joaquin Celma, un senienc il.lustre. Des del primer dia que va escriure articles, va dir que, en l’època que estàvem vivint, si aconseguia distraure a la gent que estava a casa, ell ja se sentia satisfet. Aquesta setmana tanca aquesta etapa. I ho fa amb molt bona nota. La setmana vinent ja recupera seccions a Més Ebre i tornarà el Top Secret. I segur que ens tornarà a enganxar amb l’actualitat dels fitxatges que es comencen a produir. Per últim, explicaré una anècdota. Jo vaig contactar fa unes setmanes amb un empresari de la Sénia per una altra qüestió. Em va dir que coneixia el diari Més Ebre i em va comentar que és família d’un col.laborador. “De qui?”, vaig preguntar jo. “Sí, sóc família de Joaquin Celma”, em va respondre. Curiosament, pocs dies abans, en un dels molts articles en què Celma ha parlat del seu poble, la Sénia, esmentava a una senyora que el va incitar a provar de fer una paella, la primera. I allí va començar la seua passió per la cuina, que arriba fins els nostres dies. Aquella senyora és la mare de l’empresari amb qui jo em vaig posar en contacte.... Les mencions a temes personals i de la Sénia, com ja he dit, han estat destacades en diversos articles i han tingut el seu interés per saber més detalls de Celma a nivell de personal. Joaquin ha mostrat sentiment i molt de carinyo cap el seu poble, explicant vivences i citant experiències que recordava d’aquella època en la que residia al municipi, abans de marxar a Madrid. En general, hem après molt. Han hagut articles molt divertits i també amb grans missatges de vida. Gràcies per tant, Joaquin Celma!.
Per Michel a Opinió
