Accés usuaris

E-mail

Contrasenya

ELS PODEROSOS DEL FUTBOL EBRENC (1)

Publicat el 28/04/2020 00:00

Avui els presento un gran treball i una gran exclusiva: les persones més poderoses del futbol ebrenc. Potser jo no sóc ningú per dir qui són però és una opinió. Portava temps pensant aquesta idea i la nit del 15 d'abril vaig decidir tirar-la avant. A l'endemà, a les 9,30 h, vaig començar la redacció. En quatre hores tots retratats, però em va costar tancar tot l'article, vaig haver d’ampliar-lo, de retocar-lo, fins a les nou de la nit, buscant algunes dades o parlant amb els protagonistes. Tots han rebut el text abans de publicar-lo, és com ho faig des de fa uns anys. Perdó per si algú creu que hauria d'estar al rànquing, però no puc posar als cent amb més poder perquè no tinc temps. Mil disculpes. Seran 3 capitols


 


1) JOAQUIN DEL PINO. Es va iniciar en el futbol com a jugador a l'infantil del Tortosa amb el senyor Otero. Després va estar tres temporades al juvenil del Tortosa, llavors no existia la categoria cadet. Per motius d'estudi se’n va anar a Lleida i va fitxar per l'equip Rumor, que era el filial del Lleida, i jugaven a la primera divisió amb el Tortosa, Sabadell, Barça… Després va fitxar pel Cervià, equip de 1a regional i quan va acabar els estudis va tornar a casa. Va fitxar pel Roquetenc i el seu últim equip va ser el Jesús Catalònia. Va haver de deixar el futbol als 24 anys per una lesió de genoll. Actualment, és l’home que porta la batuta de la Federació a l’Ebre, és molt llest, mou molts fils i influeix en moltes coses, és delegat al territori i secretari de la Catalana. Té fil directe a Barcelona. Persona molt poderosa al fútbol ebrenc, avui en dia. El dia que deixi la federació li agradaria seguir vinculat al futbol.

 


2) JUANJO ROVIRA. La meva teoria no falla: la gent d'estatura petita té més fam per menjar-se el món. I així va fer-ho Juanjo Rovira, no només va agafar la seva maleta i se'n va anar a Barcelona sinó que ha construït el torneig més gran de futbol base a nivell mundial, el Mic, amb 45 països i a més pertany a una empresa que organitza tornejos per tot el planeta. Té molts contactes; entre altres és amic de l'expresident del Barça Sandro Rosell. Vagi on vagi sempre porta el cor ebrenc. Li truco un dia i em va respondre al cap d’una estona amb un missatge: "Joaquin estic fent un torneig a Paraguai". Molta capacitat i també recursos, és poderós. A més, és més llest que la fam. Fa uns anys ens vam conèixer a Madrid, estava convidat a l'Hotel Palace a una festa esportiva. Vaig poder comprovar el seu tarannà de relacions públiques  sabent estar en tot moment i mai perdent la seua essència i les seues arrels. Això l'ha fet més gran. També em va convidar a veure un Rayo Vallecano-Nàstic. Al descans, vam coincidir amb Lopetegui, ell va saludar-lo i van estar parlant. Juanjo anava amb un dels homes forts del Barça, a la secretària tècnica, Ramon Planas; semblaven gairebé germans. Que important és per a les nostres Terres tenir a prop una persona que ha arribat tan lluny al món del futbol. Un orgull per Bítem i també per les Terres de l’Ebre. Mai té un no quan se li demana alguna cosa. Al seu dia vam tenir diverses discussions per temes del Tortosa,  quan ell va estar a la directiva. Però Juanjo és persona de diàleg i ens vam entendre. Al final van ser les converses van ser totes agradables.



3) FERNANDO GARCIA és qui, d’alguna manera, mou els fils del futbol a la Ràpita, encara que no estigui en la directiva. Té tants amics com enemics però és una persona molt estimada. Transmet en directe per la Ràdio local, des de fa vint anys, els partits del club dels seus amors, la Rapitenca. Li agrada la música, organitza esdeveniments, les populars i exitoses festes Partinando, entre d’altres, i quan parles amb ell reflecteix passió amb tot el que fa. Creador del filial, és amic íntim d'Hernan, el president de la Rapitenca. Si algun dia els dos agafen un vaixell i arriben a una illa muntaran un club de futbol, ​​el porten a les venes. Aquests dies va montar una discoteca en un terrat al centre de la Ràpita i cada 4 minuts canvi de disc com a bon dj. Un dels personatges del nostre futbol amb molta capacitat de convocatòria.




4) MICHEL VIÑAS, el millor periodista de futbol regional, a Terres de l’Ebre i pel seu treball, també diria que de tota Catalunya. Rècord guines,  treballa els set dies fent el Més Ebre, repartint-lo els divendres des de les 4 de la matinada a les 2 de la tarda. I els dissabtes i diumenges filma partits i fa reportatges per posar-los a la televisió. Quan encara la pilota està calenta ell, els diumenges la nit, ja té tots els reportatges per emetre’ls, fins a 11 partits del nostre futbol. Es maquilla ell mateix i posa en marxa el seu programa estrella "Minut 91. Així porta anys. Pot estar refredat o amb preocupacions, no es nota. Té memòria d'elefant, se’n recorda de tots els partits de cada jugada, de cada gol. Ningú li diu No per anar a la televisió. En una ocasió la núvia d'un jugador d'un equip li demanava anar al programa i comptar els embolics d'un vestidor. Té molts amics, pocs enemics. Una vegada un directiu em va dir "és que vas al programa i sembla que et va a treure la sang i punxa i torna a punxar”. Només ell pot fer això i ser respectat. Penso que quan va començar la seua trajectòria als mitjans ebrencs, va marcar un abans i un després i ell és, en gran part, responsable de que al territori hi hagi tan seguiment mediàtic per l’esport. I que l’Ebre sigui, en aquest sentit, envejat en altres demarcacions catalanes, pel que fa al seguiment als clubs modestos.




5) HERNAN SUBIRATS. És el president del club més poderós del futbol ebrenc, la Rapitenca. El seu vincle amb el club va començar el 2003 perquè el tècnic Chechu Soldevila volia que algú s'ocupés de la premsa i ell va ser l'escollit i, a més, la seva dona es va incorporar com a delegada i directiva. A ell li agradaria viure a Nova York. Rapitenc que estima la seva terra i gran coneixedor dels arrossos que li prepara cada diumenge la seva sogra, per això la vol cada dia més. Home reflexiu i profund, incapaç de ser infidel a la seva dona. Es porta bé amb l’expresident Ramon Muñoz, i amb el seu amic de l'ànima, Fernando, discuteixen tots els dies però amb un cafè ho arreglen tot i tots els dies. Gran president, gran persona. Bon comunicador, es fa apreciar. I ell ha sabut capejar la crisi que va poder existir en l’entorn del club. La proxima temporada, últim any del seu mandat. És l'únic equip dels grans que no té la seua història en un llibre, ell té l'obligació moral de fer-lo.




6) MARIÀ CURTO. Va ser jugador del Tortosa, d’on va anar cedit al Jesús i Maria. Posteriorment, ja en clau política, va ser alcalde de la capital del Baix Ebre. Va ser llavors quan el consistori va fer una aposta ferma pel club i el Tortosa va estar a punt de pujar a la Segona B, amb el seu amic Pere Bonfill (qepe) de president, i donant-li l’oportunitat a un tècnic que va venir de Xerès i que va crèixer a la banqueta roigiblanca:, Jordi Fabregat. Després, Curto va estar uns anys desvinculat del futbol fins que va tornar, amb força i ganes, com a president, ara fa dos anys. Algú va trucar-li perquè fora president i va ser un bon moment per a fer el pas. Ho està vivint amb intensitat, fins als partits de futbol base. Va a tots els desplaçaments del primer equip i també va a veure partits d’altres equips de la categoria. Es una persona amb molt de poder al club, per això algun directiu s’ha pogut oposar i ell s’ha acabat imposant. També té bon contacte amb el poder polític de la ciutat. Home de números i de bones maneres per parlar. Bon estratega, es quedarà al club fins que es cansi. No té oposició. Parlar amb ell de la vida i del futbol és una delícia, jo estaria tot el dia parlant-ne. Sempre em pregunta: "Joaquin com t’ho fas per informar de tantes notícies del futbol ebrenc, des de Madrid?".




7) ANDREU MUÑOZ, president del club més important del futbol ebrenc, l’Ascó. que ens representa a la categoria més alta. Quan el club estava a la tercera divisió, Andreu va entrar a la junta. Anteriorment, va ser un dels membres que va fundar el Futbol Club Ascó. Va jugar amb l’Ascó, Castellví, Ascó Escola i es va retirar fa 12 anys. Un president que no té pèls a la llengua, ha manifestat per activa i per passiva el ‘tracte’ que ha tingut el club pel tema d’hisenda i les cotitzacions. Té poder per queixar-se i fer-ho obertament. Li agradaria que l'equip torni en dos anys a la tercera divisió i està portant el club amb una gran gestió, d’una forma més sostenible després d’anys de moltes grandeses.




8) JORDI GARCIA, president d'un dels equips més joves del futbol ebrenc, l’Ebre Escola. Quan van començar ningú hagués donat un duro per ells i avui són un referent a Tortosa per la seva estructura esportiva i directiva. David guanya a Goliat. Fa molt pocs anys van muntar l'amateur i l'han pujat a la tercera catalana i no pararan fins a jugar amb el Tortosa, han demostrat el seu poder. Treballen amb antelació i ja tenen nou entrenador per a la propera temporada, es tracta de Pepe Balart. 291 jugadors té l'estructura d'aquest club, dels quals 41 són amateurs. Jordi té molta capacitat i vertebra a tota l’entitat. Al club hi ha un xaval molt jove que és tan llest com el fundador d’Apple, Jobs.




9) TEIXIDÓ.  El mestre dels mestres. La seua arribada va ser un regal per al futbol ebrenc. Va ser jugador de primera divisió amb el Salamanca, Burgos i Osasuna i a 2 divisió va jugar amb l’Orense, Mallorca, Elx i Lleida. Després va ser entrenador, a les banquetes de l'Ourense, Guadix, Novelda, Jaen, Córdova, Novelda i Carolinense. A la nostra terra ha entrenat en tretze temporades, a la Rapitenca, Jesús i Maria, Amposta, Ulldecona i actualment al Perelló. Home de gran carácter, que no es casa amb ningú, i que també té un gran cor i si es necessari ajuda als seus jugadors amb el que convingui. Molts jugadors veterans amb ell aprenen tots els dies. Es molt coneguda la seua frase, durant els partits: “juntets, així serà complicat que ens marquin". Diuen que juga defensiu. Jo opino tot el contrari, li agrada jugar bé i, sobre tot, guanyar. És l'únic entrenador de Catalunya que ha eliminat al Barça en copa del Rei, amb el Novelda. He parlat amb molts jugadors que han estat a les seves ordres i tot són floretes. Lògicament, com tots els mags, no deixa indiferent a ningú i per això també té detractors. Jo penso que és un mestre del futbol. També crec que ha estat afortunat de quedar-se a l’Ebre. Estava cansat de fer i desfer maletes. A la Ràpita es va instal.lar i és un rapitenc més. A la Rapitenca va assolir èxits, a prop de fer una lligueta d’ascens a 2ª B. Però també va viure moments complicats i es va quedar sol. Bé, no del tot. Tenia a prop a una gran dona, Montse, i ella li va dir "agafar les maletes i vine a viure amb mi”. Va ser directa i ell va contestar: "però si no ens hem fet ni un petó”. I ella va respondre: "tenim tota la vida per donar-nos petons”. Des d'aquell dia que viu amb Montse, una gran dona. Ell compra, cuina i a més entrena i hi ha nits que es posa la seva debilitat, ranxeres, mentre recorda la seva època daurada de primera divisió. 




10) NACHO PEREZ. Va entrenar el Tortosa, l’Amposta i al Remolins-Bítem on va assolir els millors resultats amb l’ascens històric a la Preferent. Va voler descansar de la difícil etapa com a entrenador però li van proposar ser el coordinador del futbol base del Tortosa sent ara el director esportiu. Té el poder sobre el futbol base. En general, té més poder del que s'imaginen, diuen que ell i el president tenen el domini del Tortosa. Home sensible de llàgrima fàcil i molt intel·ligent.




11) ZAERA. El noi de Santa Bàrbara. Va estar al Barça com a observador en la província per al futbol base. Va estar al Reus en futbol base per tornar a desembarcar a la Rapitenca com a manager general. A la Ràpita té amics i enemics, però, amb encerts o desencerts, sap el que fa i és un bon gestor esportiu, amb una bona estructura.






(continuarà) 





Per JOAQUIN CELMA a Opinió


Comparteix aquest article


Fés el teu comentari







Aquesta web utilitza cookies propies i de tercers per oferir una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptas l'ús que fem.