DIES DE CIÈNCIA FICCIÓ

Vaig estar anant dos anys a gimnàs de la cadena Go-Fit; coincidia amb tres persones fent un exercici amb un aparell de rem i, com parlàvem tots els dies mentre remàvem, els vaig dir un dia d’anar a dinar. Posteriorment, jo vaig deixar el gimnàs i em vaig dedicar a córrer pel parc del Retiro, amb un club de running. Malgrat això, cada tres mesos quedàvem igualment per dinar amb els amics esmentats del gimnàs. Els 4 sempre demanem el mateix, paella. En les trobades, parlàvem de la vida i del futur complicat per la gent jove, que no troba feina, i també de la robotització que ha envadit la societat. En l’últim dinar que vam poder fer, al desembre, el meu amic de l'ànima, Roberto, va dir una cosa: "amb tanta tecnologia i robotització, no hi ha llocs de treball i això s'acabarà com sempre, amb una guerra civil. Morirà molta gent i s’haurà de tornar a començar. I és que l'ésser humà no aprèn; portem 3000 anys ensopegant la mateixa pedra". No sé si el que està passant és una guerra tecnologia o viral. Quan em pegunten què passarà jo no dic que “no sé res”. Prefereixo no pensar. Jo segueixo amb la meva vaga particular: porto 12 dies sense veure la televisió ni llegir la premsa. Ho faig per descansar millor. Em llevo i sembla que estem passant per un somni. Millor, un malson. Però és la realitat. I torna a ser un dia amb més del mateix, les mateixes rutines: cinc salutacions al sol de ioga, la dutxa, sessió de cant, poso en marxa l'ordinador i a escriure la columna per al dia següent No tinc hora exacta per llevar-me. Quan el cos vol. No tinc problema per despertar-me. Tinc un rellotge biològic. Em puc programar i em desperto a les sis o a les set del matí. No he tingut mai rellotge, ni em cal. Em vaig habituar a viure així. Si ho necessito, miro l’hora en algun lloc però són tants anys vivint sense mirar l'hora que és normal per a mi no fer-ho. Moltes vegades la meva dona em pregunta l'hora, i jo en el 80% de casos, l’endevino. I no només l'hora, sinó si són les sis i vint, per exemple. No sé si és intuïció o el que sigui però per a mi és més que habitual. Poques vegades fallo. Avui he esborrat més de 50 vídeos del meu móbil, de l’últimes setmanes. No n’he vist ni un. Segueixo amb la meva desconnexió. Parlo amb un gran amic, Julio, que em diu que li sembla que estem ficats en una presó. La veritat és que no ho havia pensat mai però, tot i està a casa, és semblant. Parlo també amb el meu amic de l'esport, Ladis, de 66 anys i número 31 del món de la marató de Nova York de la seva categoria. Fa tots els dies dues hores d’esport, està fet un bou. Trobo a faltar les seues llimones; té un gran llimoner a la seva terrassa i de tant en tant me’n regalava unes quantes. Avui toca comprar. Surto cada vuit dies i per un minut tinc la sensació que estic ficat en una pel·lícula de vaquers. La gent només va a al banc a treure diners i al supermercat. En les pel·lícules de vaquers hi havien pocs negocis, només bancs i la botiga de queviures. ¿Es repeteix la història?. Em comenten que és una mica perillós anar amb el metro. Hi ha gent conflictiva que t'amenaça si no els dónes diners, són drogadictes que estan desesperats i que també atraquen farmàcies, apofitant que hi ha menys gent pel carrer. El bar ara el tenim a casa nostra amb cerveses de totes les classes i vins de totes les denominacions. De vegades no sé en quin dia estem. Sembla com si el temps estigués aturat, com si els dies fossin plans. De vegades, per uns segons, penso que el que està passant no és veritat. Penso molt aquests dies en aquesta gent que està sola a casa, i que no sap quin serà el seu futur laboral i que estan aguantant com uns valents a casa. Penso moltes coses alhora i al mateix temps prefereixo no pensar. Són les vuit del tarda: cal obrir la finestra i aplaudir. Saludo als veïns, als quals no els conec: un matrimoni amb un nen. Ella té la bellesa de Sofia Loren dels 70. Mai ens havíem saludat fins ara que ho fem cada tarda a les 20 hores. I ha passat un dia més. Es de ciència ficció. Aquesta és meva columna d'avui i les meves sensacions d'aquests dies. Feliç dia a tots.

PEL.LÍCULES RECOMANADES DE CIÈNCIA FICCIÓ

El planeta de los simios
10
El tiempo en sus manos
9
Alien, el octavo pasajero
9
Fahreheit 451
8
Blade  Runner
8
Ultimátum a la tierra
8
Waterworld
7
Lucy
7
Ex machina
7
Gattaca
7
Langosta
7
Alien
7
Encuentros en la tercera fase
7
ET. El extraterreste
7
La guerra de los mundos
7
La invasión de los ultracuerpos
7
La llegada
7
Apolo 13
7
El chip prodigioso
7
El increíble hombre menguante
7
La muerte en directo
7
Her
7
Abyss
7
La forma del Agua
7
Calle Cloverfield
7
Gravity
7
Marte
7
Solaris
7
Interestelar
7
Contact
7
Dune
7
Como ser Jhon Malkovich
7
Un viaje aluciante al fondo de la mente
7
A I inteligencia artificial
7
La habitación de Hermat
7
Colonia V

Comparteix aquest article

Fés el teu comentari