Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
La gent abans treballava de dilluns a diumenge. Amb els anys, els diumenges van passar a ser un dia per descansar. És més, al meu poble si et veien treballar en diumenge, la guàrdia civil et multava. Després va arribar la normativa de treballar de dilluns fins dissabte a migdia, i després ja de dilluns a divendres. A les grans ciutats, més tard, es va començar a treballar de dilluns a dijous i els divendres només als matins. I ara, obligats per la crisi sanitària, s’ha instaurat el treballar a casa. Hi ha gent que treballa tant o més que al lloc de feina i, a sobre, no gasta diners en desplaçaments i, a més, menja cada dia amb qualitat. Amb el que està passant i la gent que pot treballar des de casa, ens podrem trobar amb la sorpresa que quan això es tranquil·litzi, moltes empreses s’adonaran que a les oficines o les delegacions no cal tant personal i podran traure la conclusió de que hi haurà treballadors/es que podran seguir fent feina des de casa. Mireu la premsa escrita, surt tots els dies i amb molta informació i a les redaccions no hi ha ni un periodista, tots estan a casa. La tecnologia ha comportat un miracle que potser fa dos mesos ningú hagués pensat i que ara és una realitat. El teletreball augmentarà i naixeran nous treballs que, a la vegada, en comportaran d’altres. Quan parles avui en dia amb una persona no saps si està al treball o a casa seva. Van néixer els ‘call centres’ de les empreses de telefònica, les elèctriques i altres serveis, i ara podem veure a cada casa un mini despatx des d’on es treballa, i, a més, estant a casa, també es cuina, s'ordena, es neteja i hi ha temps per fer familia amb els nens. En algunes cases no caldrà ni dona de fer feines. Pot passar com a l'any 2008 que un dels dos caps de la casa van haver de quedar-se, per manca de treball, i els pares van tornar a ser pares. Jo coneixo a una senyora que va haver de deixar la seva feina perquè el nen ja no volia estar amb la seva mare, només amb la cuidadora. Fa anys les empreses no tenien les armes per posar en marxa el teletreball. Avui han anat a la velocitat de la llum i es poden connectar diverses persones en una reunió de diferents països. Avui m'ha dit un propietari d’una botiga d'informàtica que podrà pagar el mes de lloguer per una comanda que li ha fet una empresa, per als seus treballadors, de 40 ordinadors en un dia. Jo tinc un conegut que té una revista de pintura i cada dia treballa en un país del món diferent i la revista surt en format digital. Fa anys, això, hauria pogut ser un film de ciència ficció. Amb el que està passant, no només ja el teletreball serà més que normal sinó que podrem veure empreses d'alguns sectors sense seu i els empleats treballant a casa seva. Jo fa uns vint anys vaig conèixer una persona, per un tema laboral. Vam quedar per a prendre un cafè. Els treballadors de l’empresa eren ell i un soci. Em va dir que no tenia oficina per quedar amb els clients i que quedava a les cafeteries. Era normal, estaven començant: zero costos de secretària i de pagar una oficina. Estalviar costos és molt important per als emprenedors. Avui això ja és normal en petites i grans companyies. A Madrid molta gent, que viu a la afores, per arribar als seus treballs, triguen hora i mitja. Altres han de passar mitja hora d'embussos. S’ha acabat. Molta gent anirà a la seu en dos dies i la resta farà feina des de casa. I la gran pregunta que em faig: després del teletreball, què hi haurà? Segur que alguna cosa nova. En deu anys ho sabrem segur. No hi ha dia que quan contacto amb algun ebrenc, em respon amb aquest missatge: "parlem després, estic en una videoconferència”. Amb el que està succeint, moltes empreses funcionen així. Hi ha reunions de directius, cadascú a casa d’ell i tots connectats: poden parlar a 8 persones alhora. Això fa uns anys era una broma. Avui és una realitat. Michel, des de la seva trinxera, transcriu cada dia entre 20-30 notícies per al portal web de Més Ebre. Controla whats, facebook, correu electrònic i twiter. I respon gairebé d’immediat quan contactes amb ell. I, a més, menja millor i amb més qualitat i més ordre que durant la temporada. A les nou de la nit el crida la seva parella i li diu: "Vinga Michel, per avui ja està bé: ja tens la sopa calenteta". I jo, a la vegada, des de Madrid, escrivint un article diàri. Ni jo ni Michel haguéssim pensat fa uns mesos que això ho podria dur a terme. Ara és una realitat. Des de la trinxera o cova, com vostés vulguin. Avui és normal el teletreball i d'aquí a deu anys de ben segur naixerà un nou sistema, que ja no es dirà teletreball. Tindrà un altre nom. Potser vegem això: quan una persona complirà els vint anys li diran, vols treballar o no? Sinó vols treballar, l'estat no et donarà res, ni renda bàsica, però la societat et donarà de menjar i gratuïtament. Com? Això ho deixo per a un altre capítol. Estiguin atents.
PEL.LÍCULES SOBRE EL TREBALL PER ORDRE DE QUALITAT
Tiempos modernos
La vida de nadie
Ladron de bicicletas
Patagonia rebelde
Cerca de tu casa
Los lunes al sol
Yo Dani Blaque
Techo y comida
Smoking Romm
El diablo se viste de Prada
El Becario
The company men
La numero uno
El empleo del tiempo
Recursos humanos
La delgada linea amarilla
Full Monty
Pago justo
Those Who Work
En guerra
La mano invisible
Los fenomenos
A puerta fria
Despido procedente
El metodo
La punta del iceberg
Trabajo basura
Hoffa un pulso al poder
Bubble
Atrapa el viento
Bienvenida a Montparnasse
Los invisibles
La ley del trabajo
La cuadrilla
Pisando fuerte
Struggle
Per JOAQUIN CELMA a Opinió
