Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El president de la Federació Catalana, Joan Soteras, va dir que calculava que entre el 15 i 20 de maig es podria jugar a futbol. Jo només sé que portem 35 dies sense competicions i el curiós és que, sense haver-ne, els diaris esportius segueixen sortint i s'han reiventat amb dues pàgines d'informació general (perquè no ho fan sempre) i amb petites entrevistes. A més a les redaciones no hi ha periodistes i el diari surt, un altre miracle de la humanitat. L’última vegada que vaig parlar de futbol vaig dir que fins octubre no n’hi hauria i un viròleg alemany assegura que no es podrà tornar a jugar a l'futbol fins 2021. Jo només sé una cosa: la Federació Catalana no diu res i no es pronuncia sobre les competicions. Penso que és moment de fer-ho. ¿Estan acabades i la propera temporada començaran de zero amb els mateixos equips?. Una cosa és l’optimisme de la federació, i una altra la realitat del dia a dia. Jo crec que, quan es pugui tornar a jugar, les competicions començaran de nou, des de zero i amb els mateixos equips. Fer travesses de quan hi haurà futbol, cada vegada és més difícil ja que quan ens deixaran sortir al carrer això també serà lent i no sé si s'acceptaran que hi hagi molta gent concentrada en un camp de futbol. Durant els darrers dies, pel pont de Setmana Santa, algunes carreteres de Madrid estaven bloquejades de cotxes com un pont més mentre molts estàvem confinats a casa i no anem ni a treballar. Però cada ser humà ho veu tot d’una manera, malgrat que en el confinament ha guanyat el seny a altres postures. Jugadors i clubs estan preocupats pel futur del futbol. Penso que haurien de llançar ja diverses alternatives o tenir-les previstes. Avui tocq parlar una mica de futbol. Quina situació més estranya. Jo cada setmana els parlo de futbol i ara ho faig cada dia de la vida, de la situació diària i exposo els meus pensaments del que està passant. Quines voltes pega la vida i que poc ens ho pensàvem. M'arriba un rumor, que potser un Fake, que els presidents de la primera catalana es reuniran, que a la 1 catalana ja s'ha decidit que pugin els dos primers. Rumors i més rumors tots els dies i com diria un bon aficionats, fins que no fem la nostra pròpia federació, les nostres pròpies competicions, no se’ns tindrà en compte. I no serà per falta de persones que vulguin encapçalar aquest projecte, tinc els seus noms i no sé si s'estan movent peces però no ho descartaria. Jugadors, no pareu de fer exercici a casa vostra, entrenadors no pareu de llegir llibres de futbol i aficionats no deixeu de tenir esperança: tornarem a veure futbol. Mentre, a jugar a la play o a futbol als passadissos de casa o com alguns, una mica furtius, que surten a les tres de la nit a jugar un partit de futbol amb els veïns al patí de la comunitat. I no és broma. Mentre estic escrivint aquest article, en faig un cada dia (un altre repte que tiro avant), la meua dona em diu: "que bé que tot els dies escriguis, tot menys deprimir-te i tirar-me a mi per la finestra". La meva dona en té molt d'humor negre. Un pare em va dir, fa pocs dies: "de vegades em venen ganes de tirar algun dels meus fills per la finestra". I jo va respondre-li que quina pena que no sapiguem volar i poder sortir tots per la finestra i arribar a la lluna per jugar allí a futbol, perquè alli segur que no hi ha virus.
Per JOAQUIN CELMA a Opinió
