Accés usuaris

E-mail

Contrasenya

GRÀCIES PERIODISTES I A SÚPER MICHEL

Publicat el 02/04/2020 00:00

Jo vaig tenir molta amistat personal amb el fundador d’una de les cadenes més importants de Galícia: "Supermermercados Fríoz". Avui el negoci ja el dirigeix el seu fill. Quan aquest va entrar a treballar a l'empresa, a la primera setmana el para va fer-li escombrar el magatzem. "Així quan parli amb un treballador de la neteja sàpiga el que és", em va dir el pare. Avui qualsevol ofici sigui d'escombraire, pintor o lampista té la seva importància a la societat. En aquests dies, on sembla que el món s'acaba i sembla que estem en vivint una pel·lícula de ciència ficció, ens adonem de l'important que és la sanitat i també molts sectors que sense ells no podríem viure. Quantes vegades hem escoltat algú que diu, quan ha llegit la premsa diària: "tot és mentida, jo no compro ni el diari. Si miro alguna cosa, ho veig tot per internet i gratuït". La professió de periodista és una més com la de bomber, metge, empleat d'un supermercat o infermera. Per què no li diem a qualsevol professional el mateix que, en ocasions, es diu a un comunicador en llegir el seu article? "Vostè és molt dolent”. En aquests dies ha sortit a la llum l’importants que són els mitjans de comunicació en general. Clar, tothom està atent del que passa. Què faríem en aquesta situació sense periodistes que es juguen molts la vida als carrers amb les caretes i poden ser contagiats. És com els que van a les guerres a cobrir la informació, o els 144 que han mort des de l'any 2000 a Mèxic. Em sembla lloable i aplaudir, no només als periodistes, als càmeres i a tots els que coordinen a tot el sector. Cal pensar en què en moltes redaccions estan sense cap periodista, només està la persona de seguretat o algun administratiu... tots a casa recopilant la informació o als carrers i el diari surt: quin gran miracle de la tecnologia i de les persones que cada minut actualitzen la informació. I Súper Michel Viñas des de la seva trinxera actualitzant unes 25 notícies cada dia de dilluns a diumenge. Entre tots ens hem carregat els setmanaris d'informació general, esportius i econòmics, no en queda cap. Aneu a Alemanya, Anglaterra França o els Estats Units on n’hi hi ha molts amb gran qualitat, amb grans tirades, si que han baixat vendes però sobreviuen. El pagament per internet ja fa deu anys que ho van instal-lar en molts d'aquests països, si vols llegir el pagues. Aquí es comença ara quan s'estan morint els quioscos i quan hi ha lectors joves que gairebé ningú compra un diari. En altres països actualment molts mitjans estan vivint una època daurada, amb creixements de doble dígit en digital als Estats Units de pagament. Le Monde a França amb 200.000 subscriptors de pagament i moltes altres redaccions augmentant personal. Aquí a Espanya és tot el contrari. S’està implantant el mur de pagament molt a compte gotes. Això sí, revistes del cor hi ha moltes i moltes de gran tirada: Hola, Pronto...això si que és trist. Ara també cal dir que aquests dies hi ha alguns mitjans esportius que s'estan reinventat afegint dos pagines d'informació diària o entrevistes curioses i curtes. Per què ja no ho fan sempre? En qualsevol ca, el missatge d’avui és per tots els periodistes. Un milió de gràcies. A Michel Viñas una abraçada des de Madrid. I deixin de criticar a la premsa, els periodistes i els comunicadors, fan una professió més i, en aquests dies, fonamental per explicar noticies bones o dolentes.

Per JOAQUIN CELMA a Opinió


Comparteix aquest article


Fés el teu comentari