Fa pocs dies em comentava Michel Viñas que el confinament, tot i que treballa des de casa, li permet poder disfrutar de situacions que durant la temporada no pot assaborir pel ritme de feina que porta els 7 dies a la setmana. Ara gaudeix de la família i de tot el que suposa estar a casa.
Jo sóc d'anar a dormir molt tard, quan la meva dona i el meu fill se'n van a dormir és la meua hora feliç. És l'hora del silenci, veig una pel·lícula, em prenc una cerveseta i sobre les dues del matí em fico al llit. Reso una mica, dormo unes hores i cap a les vuit el despertador biològic es posa en marxa; pego mitja volta i a dormir una altra vegada fins que el cos es vagi desenganxant.
Em llevo, poso l'ordinador, faig 5 salutacions al sol, em dutxo, canto una mica i em poso a treballar. Veig els missatges del mòbil, els quals tinc com a norma, si és possible, no mirar-lo des de les deu de la nit fins al dia següent.
La meva dona, que és un tresor, no la mereixo, em porta un cafè al meu diminut despatx i una barra de pa amb tomàquet amb salami per esmorzar. I em fa un petó. "Que tinguis bon dia Pocholo". I jo li contesto: "Que tinguis bon dia Pochola"... aixi ens cridem des de fa molts anys. Si està enfadada em crida pel meu nom i si ho està el doble, amb el nom i els dos cognoms. En qualsevol cas, aquell instant de l'esmorzar, amb el café, és, per a mi, un dels petits plaers.
Avui els vaig parlar dels petits plaers que en definitiva són els millor d'aquesta vida.
Jo crec que al cap del dia són molt pocs els instants que tenim per gaudir: moments de pau i glòria. Jo mai he fumat però els que ho fan diuen una cigarreta després de dinar és un plaer. Poder llegir un diari tranquil·lament, escoltar música, llegir un llibre, veure una gran pel·lícula romàntica o de comèdia.... quantes coses aquests dies estem fent i estem descobrint. Jo li vaig dir a la meva dona: “en aquests dies la societat traiem el millor com éssers humans. La seua resposta com a bona filosofa que és: “traiem el millor i tambe, per moments, el pitjor".
Amb tant ritme de treball i el dia a dia no ens adonem que ens falten els petits espais d'estar a casa fent coses que mai havíem fet.
Jo sé que per a molta gent això és un infern. Nosiguem egoistes, gaudim d’aquest moment, d'aquests petits detalls que són grans. El demà no existeix. Sí el present.
Fa anys el que estem vivim amb el confinament hagués pogut ser inaguantable. Però ara, a casa, hi ha molts avantatges amb el que hi ha per internet, podent llegir la premsa al dia, tenint temps per xatejar o parlant per telèfon amb els éssers estimats. I els que més es cuiden poden fer esport a casa. Tots els dies 30 o 60 minuts d'aeròbic, ball, ioga o les classes que hi ha en directe per internet, que permeten tot els dies cremar energies amb un gimnàs gratis i surten unes endorfines amb les que gairebé toques el cel.
Què mai teníem temps de cuinar? Ara n’hi ha per cerca receptes, provar-les totes i experimentar.
Tenim de tot a casa: internet, Netflix, Movistar, mòbils, gimnàs, llibres, musica de spotify, jocs, cerveses, vi, menjar, bons postres.... Tenim molt al nostre voltant, podem gaudir tots els dies de plaers tot i estar tancats, confinats. Podem obrir les finestres, aplaudir, cridar, mirar el cel, respirar l'aire net d'aquests dies, sentir el silenci, la nostra respiració, fer una meditació. Són els petits plaers de la vida, gaudiu-los.
Jo sempre he dit que alguns milionaris tenen 10 mansions, tres iots, xòfer i molts cotxes i estan sols sense amor i tristos, ells no gaudeixen dels petits plaers com els que vatros podeu fer-ho. Que tingueu molts plaers en el que resta de i demà.
