El dissabte a la nit vaig estar parlant uns minuts amb l'ànima del Camarles, Josep Bertomeu, que està preparant un llibre de la història del seu club com jo vaig fer amb el club del meu poble, La Sénia. El vaig ajudar a buscar les fonts i em va dir que la seva dona estava fent màscares per als sanitaris ebrencs. Poc després m’arriba la notícia que les mestresses de casa d'on jo vaig néixer, Beseit, estan fent també mascaretes. Un Estat com Espanya, segon en turisme del món, està donant la imatge de tenir una de les millors sanitats, però que en una situació d'emergència nacional faltin màscares i altres estris per a la sanitat, em sembla d'acudit. Mentre el virus arribava a Itàlia i també les primeres morts, aquí ens crèiem que això no arribaria, mentre científics. Els metges van avisar els governants i aquests s'ho van predre a riure. ¿Què va fer la ciutadania en primer terme davant de la urgència? Primer que res, anar a comprar paper higiènic. Tots en tenim a casa.
Ja arribarà el moment de buscar responsabilitats arran d’una situació que ha desbordat, però, què va fer el Govern central quan Espanya podia ser el següent país en tenir el virus? Res. Els presos de Nova York, aquests dies, estan fent gel de mans. És un clar exemple de les cent coses que s'haguessin pogut fer per tenir material per a sanitat en un estat d'alarma. Els sanitaris, ara per ara, no només es juguen la vida, salven vides. Suspens total als governants de com s'ha portat aquest virus, on empreses, pimes, autònoms i molta gent pot tenir conseqüències molt greus. Deurien dimitir per la seua irresponsabiliat. I això sense recordar totes les manifestacions autoritzades el 8-M a Madrid i tot el que han comportat. Però no dimitiran i aquest pais, com tantes vegades, l’aixecaran els de sempre, la classe treballadora. Gràcies a totes aquestes persones que fan mascaretes a casa. Gràcies Amancio Ortega i a totes les empreses que, d’alguna manera, estan ajudant. Gràcies a tots els éssers humans que aquests dies treuen les forces per seguir endavant. I a tots els qui esteu treballant en condicions precàries per contrinuir a salvar vides. Tots sou uns herois i mai hem d’oblidar el servei a la societat que esteu donant en uns moments tan delicats.
