Els meus grans moments d’inspiració solen ser entre les dotze de la nit i la una de la matinada. I un dia vaig pensar: ¿i si hi hagués un diari diari ebrenc amb tres pàgines d’informació futbolistica?. Seria capaç d'escriure una columna diària?. Només va ser un somni però ja saben que la realitat supera la ficció. Si fa tres mesos algú m’hagués explicat que estaríem tancats a casa, li hagués dit que estava boig. I com veuen es demostra que la veritat ningú la sap. Hauríem de recordar la frase d'Einstein: "L'univers i l'estupidesa humana és infinita". El dissabte nit vaig tenir una inspiració per aquests dies que es poden fer eterns: ¿per què no faig una columna diària?. Em vaig jitar al llit i em vaig aixecar com si la idea hagués estat gairebé un somni. Em desperto, vaig fer les cinc salutacions al sol de ioga, com tots els dies, em vaig dutxar, em vaig posar l'ordinador, em vaig prendre el meu cafè i em vaig ficar a escriure la primera columna.
Porto deu anys sense interrupció escrivint a Més Ebre cada setmana. Quan portava 4 anys pensava que acabaria però no ha estat així. Em sorprenc a mi mateix. No obstant, quan un fa les coses amb amor, entrega i professionalitat sempre té premi. Michel ara està a la seva trinxera escrivint i pujant notícies que les poden llegir cada dia a Més Ebre a través de la xarxa digital. També passa uns dies complicats. La seua mare està en una residència de L’Onada. No la pot visitar des de fa 10 dies. I jo sé que ell, tot i que no ho diu, pateix per aquesta situació. És normal.
Tornant a la nova seció, us podeu preguntar de que escriuré cada dia. De futbol, naturalment, però aquesta vegada trenco també el meu cercle de la pilota per parlar d'aquest nou món que ens espera a partir d’ara i les dificultats que es presenten en tots els àmbits. Com deia un dels meus millors mestres que vaig tenir, José Tamarit, de la Sènia, si caus catorze vegades, has d’aixecar-te 14 vegades. Una nova experiència, escriure per a tots vosaltres tots els dies, no tots els dies de futbol però si us prometo a la setmana dos articles esportius. Algunes editorials estaven a la nevera per a publicar. Ara les publicaré. Escriure deu anys cada setmana i intentar cada setmana ser el més perfeccionista possible, no ha estat fàcil. Ara afronto un altre repte, una columna diària. A la vida no hi ha res impossible. Com diria un poeta: d'aquesta crisi ens en sortirem. Com? No ho sabem, però ens en sortirem. A totes les persones que aquests dies estan passant un mal moment, una gran abraçada de tot cor. I agrair a Michel Viñas la confiança per poder plasmar el dia a dia d'aquest nou món que ens espera, i que de ben segur, dins de tota la desgràcia, alguna cosa millor ens ha de suposar. Siguem positius encara que costi. Des de Madrid saludo a tots els ebrencs. Si amb aquesta nova secció diària, que anirà per totes les xarxes socials de Més Ebre, col.laboro a que tinguessiu uns minuts de desconnexió i entreteniment, jo ja seré eternament feliç.
Postdata: ahir a la nit després de set dies tancats vaig tenir la primera baralla amb la meva dona. Ella es va ficar al llit sense l'abraçada de bona nit. Als pocs minuts em vaig tragar l'orgull i li vaig fer una besada i li vaig demanar perdó. Una lliçó més d'aquesta vida.
