Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
DECLARACIÓ DE XERTA, 16 d’octubre de 2019
[Text presentat de part de la Taula per la Democràcia de les Terres de l’Ebre, que aplega entitats i partits del territori que treballen per l’alliberament nacional.]
Avui, 16 d’octubre de 2019,
aquí, des de Xerta, que ha esdevingut símbol de la lluita per la llibertat i de l’esforç per la construcció d’un nou país que decidisca el seu destí, just i democràtic,
en este gran acte on, colze a colze, s’està expressant tota la força municipal i institucional i tota la força social del nostre territori,
com a persones lliures i compromissàries de molta altra gent que dia a dia camina al nostre costat,
DIEM NO!
No a la utilització de les sentències judicials com a instrument de revenja i de coacció.
No a una institució intervinguda que porta el nom de Justícia i que pot arribar a ser molt, molt injusta.
No a la persecució que porta hòmens i dones de bona voluntat a la condemna, a l’exili, a detencions arbitràries, a judicis forçats o a un pretès ostracisme.
No a les agressions constants contra les institucions catalanes, contra la llengua i contra la cultura.
No a la repressió de tot tipus.
No a la manca de llibertat d’expressió.
No a la criminalització reiterada de l’exercici de drets i llibertats fonamentals.
No a una democràcia fake que necessita fer vídeos dient que és una democràcia.
No a ofertes enganyoses de diàleg, mentre es condemna la nostra gent per les seues conviccions polítiques i no s’atura la repressió.
No a “aquesta gent que truquen de matinada”.
No a un Estat que abusa constantment de la seua força.
No a un Estat on hem vist i veiem “la por ser llei per a tots”.
No a tindre “tancats a la presó hòmens, i dones, plens de raó”
“No, jo dic no, diguem no. Nosaltres no som d'eixe món.” Nosaltres no volem ser d’eixe món!
******
DIEM QUE SÍ!
Que ens sentim Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i que sentim en pròpia carn la terrible injustícia que una pseudojustícia ha perpetrat en ells i elles.
Que ens sentim també cada una de les persones que es veuen forçades a viure a l’exili, que estan detingudes, que estan pendents de judici o que patixen qualsevol tipus de persecució simplement per defensar la llibertat.
Que el lliure debat parlamentari és lícit, que fer sentir la veu al carrer de forma no-violenta és lícit, que exercir la democràcia a través de les urnes és lícit i que, per tant, totes estes accions no poden de cap manera ser consirades delicte.
Que, si cal, assolirem els drets exercint-los, perquè quan el poder és injust “qui sembra rebel·lia, / recull la llibertat”.
Que “anem lluny, serem molts / empenyent endavant”, que anant junts i juntes “el demà avui és nostre”.
Que, malgrat els cops, les sentències judicials, la persecució, la repressió i les amenaces, ens mantenim dempeus i tenim l’esperança intacta: “Gent de mar, de rius i de muntanyes, / ho tindrem tot i es parlarà de vida”.
*****
Avui, a Xerta,
des de l’esperit de l’1 d’octubre, quan vam fer l’acte més gran de desobediència pacífica que han vist els segles,
des de la convicció que “ens en sortirem. [...] Mentre quedi algú dempeus que hi confiï cegament, m'has de creure si et dic que ens en sortirem”,
ara i aquí també EXPRESSEM EL NOSTRE COMPROMÍS:
Ens conjurem que “cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”, com repetia el mestre Pompeu Fabra, que va haver de morir a l’exili.
En estos temps que corren, mentre els vents ens vagen en contra, persistirem i donarem suport tant com puguem a totes aquelles accions que es facen per a defensar dignament la democràcia, la llibertat, la justícia i el nostre dret, com a poble, a poder autodeterminar-nos.
Utilitzarem totes les nostres forces i totes les eines al nostre abast per a assolir la llibertat d’aquelles i aquells que avui estan empresonades i empresonats, per a defensar les llibertats i per a fer realitat el que vam votar l’1 d’octubre de 2017.
“Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a guanyar”, fent nostres les paraules de Lluís Companys, president escollit democràticament, sentenciat el 14 d’octubre de 1940 (79 anys abans d’esta nova sentència) i assassinat vilment el dia següent pel feixisme imperant, un exemple de com l’Estat repressor tracta els líders de Catalunya.
Treballarem incansablement per a fer realitat la república catalana, tal com l’anhelava el 14 d’abril de 1931 el president Francesc Macià, conductor d’un somni col·lectiu: “una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa".
Companys i companyes, gent de bona voluntat d’arreu de l’Ebre i de més enllà: “Més lluny, hem d'anar més lluny / dels arbres caiguts que ara ens empresonen, / i quan els haurem guanyat / tinguem ben present no aturar-nos.”
*****
Persistim i persistirem dient no a la injustícia, defensant la llibertat i treballant per arribar a la nostra Ítaca, que no és altra que la República Catalana.
Visca les persones que han defensat la llibertat i estan injustament condemnades i perseguides!
Visca Catalunya!
[Encarregat d’elaborar el text: Màrius Pont]
Per Taula per la Democràcia a Opinió
