Als anys 70, l’oceanògraf Jacques Cousteau ja advertia que la Mediterrània estava en perill i assegurava que els humans havíem fet més mal a la Terra i a les seves aigües durant el segle XX que en tota la història de la humanitat. Avui es podem veure illes al Pacífic, l’Atlàntic i l’Índic, formades per microplàstics, que arriben a tenir una superfície més gran que França. La realitat és que estem produïm al voltant de 300 milions de tones de plàstic l’any, de les quals 8 acaben al fons de la mar i als oceans. Es creu que actualment hi ha uns 150 milions de tones a les nostres aigües, lo que veiem a la superfície només és la punta de l’iceberg. Malgrat tot, la fabricació de plàstics no deixa de créixer. Les dades són obscenes: cada any emprem 500 bilions de bosses de plàstic arreu del món, més d’un milió per minut, amb una vida útil de no més de 15 minuts. El 40% del que produïm està destinat a embalatge i només el 14% d’aquests plàstics es recicla. A falta d’un pla d’acció per a reduir la quantitat de plàstics que arriben a la mar, es calcula que l’any 2050 hi haurà més plàstics que peixos a dins la mar a més, l’entrada de substàncies de plàstic a la cadena alimentària té efectes catastròfics, no només al medi ambient sinó també a la nostra salut, a més els oceans són fonamentals per a la salut del planeta i la nostra supervivència. El 70% de l’oxigen que respirem prové de les plantes marines. Els oceans absorbeixen el 30% de les emissions de CO₂ produïdes pels éssers humans. Pensem que els plàstics romanen en el medi EDITORIAL ambient durant centenars d’anys en la seva forma original i, durant períodes de temps molt més llargs, ho fan desfets en petites partícules. Aquestes micropartícules de mida inferior a 5 mm actuen com si fossin imants de substàncies tòxiques que acaben introduint-se als organismes de les espècies marines. Com a mínim hi ha 690 espècies marines afectades, des del plàncton fins a les balenes. Malgrat que les xifres són alarmants, no hem de perdre l’esperança. Han sorgit moltes iniciatives per a denunciar i revertir aquesta tendència i assegurar un futur lliure de plàstics a les nostres mars i als nostres oceans. Què podem fer? El millor que podem fer per a ajudar a la protecció de la vida marina és reduir el consum de plàstics i replantejar-nos la filosofia d’un sol ús. Prioritzar la compra de botelles i envasos que puguin ser reutilitzats i/o retornats, prioritzar els productes a granel i dipositar els residus plàstics al contenidor adient. Recordem que el 80% dels residus que trobem a la mar són nostres.
Editorial