Accés usuaris

E-mail

Contrasenya

Una vegada més, exigim el Corredor del Mediterrani

Publicat el 14/12/2018 00:00

Recentment he assistit, com a alcaldessa i com a representant de l’Associació Catalana de Municipis, a dos actes de reivindicació del Corredor del Mediterrani. Tot i ser un important eix de comunicació que ha de servir per impulsar l’activitat econòmica entre tot el Llevant, les Terres de l’Ebre i la resta de Catalunya cap a Europa fa anys que el projecte es troba en via morta. De res serveixen les nombroses promeses, bones paraules i compromisos diversos de membres dels successius governs de l’Estat espanyol. El resultat és que aquestes paraules se les emporta el vent i que el Corredor continua sense córrer.


 


Aquesta infraestructura té una transcendència cabdal per a la nostra societat i per a l’economia. Ens ha de permetre connectar amb la resta del continent d’una manera directa, com a via de sortida de les mercaderies que produïm a les nostres poblacions. Això no només ha de beneficiar les activitats econòmiques de les empreses, sinó que també ha de contribuir a equilibrar millor el pes de la població arreu del país, evitant que es concentre tota al voltant de les grans ciutats. A més, ha de servir per interconnectar altres pols importants en el transport al pas pel nostre territori, com l’estació de l’Aldea-Amposta-Tortosa, cridada a jugar un paper destacat en el futur com a centre logístic, o el port dels Alfacs, des d’on les mercaderies ha de poder sortir navegant cap a altres destinacions pel mar i que actualment no té connexió ferroviària.


 


Fa uns dies, a Vinaròs, representants de Catalunya i el País Valencià vam tornar a refermar el compromís entre els dos territoris per treballar conjuntament pel Corredor. Més recentment, a Barcelona, també vaig assistir a la reunió de la Taula Estratègica pel Corredor del Mediterrani, convocada pel govern de la Generalitat, on aquest objectiu va tornar a quedar definit. Aquest tipus d’acords s’han repetit en diversos moments, ara impulsats pel conseller de Territori, Damià Calvet, i abans pel titular del departament, Josep Rull, avui injustament tancat a la presó. No vull oblidar la seua tasca al capdavant de Territori per aconseguir l’execució del Corredor del Mediterrani. Tot i això seguim a l’espera de concrecions i de passes decidides des de l’Estat. Com ja intuíem, la pluja de milions que el president Rajoy va anunciar per a les infraestructures ferroviàries de Catalunya ha quedat en quatre gotes que no han fet saó. En el seu lloc, alguns d’aquells milions van anar a parar a finançar obres de Madrid, com els túnels entre Chamartín i Atocha, o la connexió amb l’aeroport i l’alta velocitat radial a la capital de l’Estat. Això, menystenint que l’àrea que travessa el Corredor és la que genera una part importantíssima del Producte Interior Brut de l’Estat, i que conforma una àrea que destaca en termes d’indústria, exportacions, atracció d’inversions, innovació i turisme. A més, concentra gairebé la meitat de les exportacions i importacions del conjunt de l’Estat. No pot ser que, encara avui, el tram entre Vandellòs i Tarragona continue disposant d’un tram d’una única via per la qual passen mercaderies i passatgers, creant un coll d’ampolla. A ulls de qualsevol dirigent responsable, aquestes dades haurien de fixar una prioritat màxima a l’hora de prendre les mesures encaminades a desenvolupar el Corredor.


 


Tampoc veiem que amb el govern actual de Pedro Sánchez haguem d’esperar inversions de manera imminent un fet que, una vegada més, hem de seguir denunciant. Necessitem eines com el Corredor del Mediterrani, que ens ajuden a retindre el talent al territori. La nostra activitat industrial (la present i la futura) així com el desenvolupament social, depenen d’infraestructures com aquesta. Som la ròtula que vertebra els territoris de parla catalana, i per tant no en podem quedar al marge. I de la mateixa manera, també han de servir d’estímul per aconseguir la millora de la xarxa de transport per a la ciutadania, actualment molt escassa entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià.


 


Com també hem de seguir reclamant altres execucions igual d’importants per al nostre territori, que també han de millora la connexió entre Catalunya i el País Valencià, amb especial incidència a les Terres de l’Ebre: més d’una dècada després encara seguim sense disposar del tram de l’A-7 entre l’Hospitalet de l’Infant i la Jana, fet que converteix el nostre territori en el forat negre d’aquesta via, resta possibilitats de desenvolupament als municipis de l’interior i restringeix la circulació de vehicles cap a dos úniques vies de circulació (l’N-340 i l’AP-7) que engoleixen un elevat trànsit.


 


Per tot plegat, és necessari que s’acaben ja les promeses i que el 2019 ens porte, realment, l’execució del Corredor del Mediterrani.


 


 


 


 

Per Meritxell Roigé Pedrola alcaldessa de Tortosa a Opinió


Comparteix aquest article


Fés el teu comentari







Aquesta web utilitza cookies propies i de tercers per oferir una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptas l'ús que fem.