Accés usuaris

E-mail

Contrasenya

LA NOVA BARCELONA DE SÈRBIA

Publicat el 02/10/2018 00:00

Amb el meu amic Valentín Chitu emprenem, una vegada més, un viatge a través del Banat, i rebem la primera sorpresa, quan, ens adverteixen que el pas fronterer al qual ens dirigim, el de Jasa Tomic, està tancat, i ens recomanen que anéssim per Versac, una mica més al Sud, la capital del Banat serbi.


Ens dirigim a Zrenjanin, l’antiga Nova Barcelona que van fundar els catalans exiliats, després de la Guerra de Successió amb la victòria del borbó Felip V davant les tropes austriacistes, i que va tenir una crescuda considerable després de la derrota de Nàpols i Sicília, a favor de la monarquia espanyola.


Molts catalans es van instal·lar a Viena, on van tenir moltes privacions, obligant a molts d’ells a demanar almoina pels carrers. Això va fer que el govern austríac, per a llevar-se’ls de damunt i resoldre el problema, incrementat les malalties, decidís fundar una ciutat al Banat de Temesvar, que serviria de frontera a l’Imperi Otomà. El lloc estava situat a la ciutat, probablement deshabitada, de Beckerek, on sembla ser que en aquesta localitat ja hi havia catalans procedents de Pancevo, al Danubi, al costat de Belgrad, que van haver de fugir de la insalubritat i terres pantanoses on les crescudes del riu eren temibles. A l’estiu de 1737 ja vivien més de mil catalans que convivien amb serbis, croats, búlgars, hongaresos, romanesos, alemanys, eslovacs... , tot un mosaic de pobles que s’havien instal·lat al mateix lloc fugin de la misèria i dels turcs. Els catalans es van dedicar a la confecció de la seda i vivien relativament bé, però una altra guerra entre austríacs i turcs els perjudicà notablement, cremant els seus tallers de seda.


Són moltes les causes que es barregen del per què de l’aniquilació, tant de la ciutat com de la gent: la pobresa, la inanició, el clima, que ells creien similar al de Catalunya, la pesta... , però sembla ser que el rigorós clima va ser determinant (puc donar fe de l’hivern del Banat).


Quan arribem a Zrenjanin, i després de visitar el centre de la ciutat ens dirigim directament al Museu Nacional, tot i que abans vam comprar uns records en un quiosc, on la senyora que l’atenia, una sèrbia d’ascendència romanesa ens va sorprendre quan ens va explicar que els seus avantpassats havien arribat a Zrenjanin, procedents de Transilvània, feia més de dos-cents anys i que de generació en generació, tants anys després, a casa seva parlaven romanès. Un cas paregut a les petites ciutats de Nermet i Caràsova, que havíem visitat dos dies abans, i els seus habitants parlen croat, però no ens van saber dir en quina època havien arribat els seus avantpassats a Romania. En tot cas, tant el romanès a Sèrbia i el croat a Romania exemplifiquen la voluntat i la determinació de la seva gent de parlar l’idioma dels nouvinguts.


Ens dirigim, ja al Museu, cap a la biblioteca, on hi ha tres senyores que l’atenen; una d’elles, Ivanna, es converteix en la nostra guia històrico-cultural. Li preguntem per la Nova Barcelona i els catalans; les tres ens miren sorpreses amb cara d’incredulitat i ens diuen que no saben res d’aquest tema i que no hi ha cap objecte o record de Catalunya. En canvi, el llarg passadís que condueix als cinc departaments o sales on s’exhibeixen els records i relíquies històriques estan plenes d’objectes –armament sobretot- de l’Imperi Otomà. Les cinc sales –Natura, Arqueologia, Etnologia, Història i Art- també estan plenes del passat de la ciutat. Ens dirigim a la d’Història, on es troben materials i documents de diferents èpoques, sobretot de l’Imperi d’Àustria-Hongria. Però -oh, sorpresa!-, quan marxem ens diuen que tornéssim a la biblioteca, on en un llibre força antic, han trobat una petita referència a la Nova Barcelona. En una de les seves pàgines, molt breu, i després de la traducció del serbi al català diu:


A l’any 1737 Beckerek estava plena de ciutadans espanyols. En Beckerek s’ha fundat la Nova Barcelona, en record de la seva ciutat, Barcelona. Els espanyols no s’han habituat a causa del clima. Van marxar ràpidament el 1744 i en Beckerek no va quedar ningú. A l’any 1747 han tornat a Beckerek molts de jueus i dos d’ells es deien Joaquim Golosint i Moisés Abraham”.


Va sobreviure la Nova Barcelona fins el 1744?. Fóra possible. També preguntem si hi ha famílies de descendents de catalans. Novament la resposta és negativa, com negativa va ser –ja fa quatre anys- la dels Ajuntaments de Timisoara i Orsova, on hi van viure, també, catalans.


Els funcionaris que em van atendre tampoc sabien res. El silenci fou total, absolut. En tot cas, estudis recents i no tan recents per part d’historiadors i estudiosos, han posat al descobert el passat d’una ciutat, anomenada Nova Barcelona, que tot i les múltiples dificultats en la seva creació i en la seva vida, van deixar l’empremta catalana en el Banat de Temesvar. (Avui Regió Autònoma dins la Voivodina, en la actual Sèrbia). La nostra tristor és gran, al temps que penso en la senyora del quiosc, on la seva família ha mantingut durant 200 anys la seva llegua romanesa, i en el poble de Carásova, on tothom parla croat. I imagino, també, que Zrenjanin –vull somiar!- és tota de parla catalana, i que la nostra llengua és la ‘avanzadilla’ cultural al centre d’Europa i als Balcans.


Per finalitzar, el meu agraïment a l’amic Frederic Ribas, historiador i economista barceloní, pels seus ànims i el seu interès en que visités aquesta ciutat.





Nova Barcelona (Sèrbia), agost de 2018.

Per EDUARDO SANCHEZ a Opinió


Comparteix aquest article


Fés el teu comentari