Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Avui, un any després, commemorem l’1 d’octubre de 2017. Una data que perviurà per sempre en la memòria col·lectiva de Catalunya. Malgrat totes les reticències, dificultats i obstacles, el Govern de la Generalitat encapçalat pel president Carles Puigdemont va permetre que els catalans i catalanes votéssim un referèndum on, lliurement, cadascú es pogués posicionar sobre la independència de Catalunya. Va ser una fita històrica d’exercici democràtic i de defensa democràtica del dret d’autodeterminació dels pobles. A Tortosa vam poder votar lliurement i ho van fer més d’11.500 persones, més de la meitat del cens electoral. Però la jornada va estar tacada per les càrregues violentes i desproporcionades que les forces de seguretat espanyoles van dur a terme en molts col·legis electorals del país, alguns d’ells també a les Terres de l’Ebre, com va ser el cas de Sant Carles de la Ràpita i de la població veïna de Roquetes.
Aquella violència indiscriminada que ens arribava a través de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació ens semblava un autèntic malson, no pensàvem que en ple segle XXI, en plena democràcia, davant d’un poble pacífic arribessin a fer servir la brutalitat per intentar aturar-nos. Van deixar més d’un miler de ferits però no se’n van sortir. No van tenir en compte que som un poble que, per sobre de tot, defensa la democràcia i, per això, és tan important que avui, un any després, recordem i reivindiquem la fortalesa i tenacitat dels ciutadans i ciutadanes d’aquest país que van plantar cara a la repressió. A Tortosa vam tenir clar des del primer moment que aquesta data l’havíem de recordar sempre i vam fer-ho batejant com a plaça 1 d’octubre, l’antiga plaça Joaquim Bau, al barri de Ferreries.
Però després d’aquell 1 d’octubre i de l’aturada de país que vam viure el 3 d’octubre, la resposta de l’Estat va ser continuar per la via de la repressió empresonant als líders de l’ANC i Òmnium, aplicant l’article 155, i empresonant consellers i conselleres del Govern, la presidenta del Parlament, i forçant a l’exili el president Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern.
Tots ells, el Govern de Catalunya, juntament amb alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores, entitats, i moltes i moltes persones que creiem en la democràcia, en la llibertat, en el civisme, vam treballar intensament perquè els col·legis a les 9 del matí es poguessin obrir, perquè les paperetes estessin al seu lloc i perquè en definitiva poguéssim votar.
Entre totes i tots vam fer possible el referèndum de l’1 d’octubre. I per fer-ho possible, tenim polítics a la presó i a l’exili, i molts alcaldes i alcaldesses que han hagut d’anar a declarar als jutjats, com ho va fer el llavors alcalde de Tortosa, Ferran Bel, davant la Fiscalia del Tribunal Suprem. I això a l’Europa del segle XXI no ens ho podíem imaginar mai. Tenim presos polítics i exiliats, i no ens val res que no passi per la seva llibertat immediata. I, per elles i ells, i per tots aquells que vam defensar les urnes l’1 d’octubre del 2017, no hem de defallir i hem de fer present l’esperit de l’1 d’octubre. Un any després, no és un dia per mirar-lo amb nostàlgia, és un dia que l’hem de veure com una victòria, un dia per recordar que vam votar i vam guanyar.
Per Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa a Opinió
