Accés usuaris

E-mail

Contrasenya

Celebrem les Festes de la Cinta, però no així

Publicat el 06/09/2018 00:00

Carta oberta a la Sra Meritxell Roigé i Pedrola, Alcadessa de Tortosa.


 


El que tot seguit exposaré no és un fet un anecdòtic que m’afectes a mi i a la meua família sinó que és d’interès general. El respecte i el civisme son fonamentals per una correcta convivència. Tan és així que les ordenances municipals regulen molts aspectes d’esta convivència i es tasca de l’administració local fer-les complir.


Com ja sap l’Ajuntament de Tortosa va organitzar durant les Festes de la Cinta l’esdeveniment el “Parc es mou”. Segons anunciava el programa, a partir de les tres i mitja de la matinada els assistents presenciarien un espectacle únic; amb efectes especials, canons de foc, megatron, confitron i repartiment de regals. Amb 5 discjoqueis a l’escenari era fàcil preveure que la festa s’acabaria de dia.


Evidentment el meu marit i jo, una parella de jubilats, no teníem previst assistir-hi però com veurà més endavant, en vam patir les conseqüències.


Vivim just darrera de les Teresianes, molt prop del Parc Municipal i com cada nit de festes vam tornar a casa a voltes de la una. Ens va sorprendre la imatge d’un grup de jóvens fent botellon, més de la meitat semblaven menors d’edat i em va fer molta pena. Sé que alguns jóvens queden per a beure abans de sortir de festa però encara no ho havia vist mai en directe i menys al mig del nostre carrer.


Me’n vaig anar a dormir amoïnada, la imatge d’uns noiets i noietes bevent vodka asseguts al maleter d’un cotxe em va impactar molt.


Finalment, enmig dels crits i la música que ens arribava del carrer vam aconseguir dormir. Però va ser una dormida curta, cap a les quatre de la matinada els vidres de casa van començar a tremolar. No sé que era això del “megatron” que anunciava el programa de festes però era com si ens estiguessin bombardejant. Semblava que l’Ajuntament havia complert la seua promesa de fer moure el Parc i amb ell, part del nostre barri. Cap a les cinc de la matinada el bombardeig de la música i els crits aixordadors del disjoqueis semblaven que anunciessin la fi del món.


L’únic que podíem fer era tindre paciència. La idea de trucar a la Policia Local queixant-se d’una festa organitzada pel propi Ajuntament ens pareixia descabellada.


Estirats al llit ens vam endormiscar. Cap a les sis del matí  els crits d’un grup de gent que passava pel carrer ens va despertar sobresalts. El dia ja clarejava i les colles de gent passejant pel carrer eren cada cop van ser més nombroses.


A les set el sol lluïa amb força però la música, els crits dels disjoqueis i el xivarri dels grups de gent passant pel carrer no afluixaven. Era inútil mantenir els ulls tancats Sense voler-ho natros també havíem celebrat la nit blanca.


A les 8 del matí vam decidir aixecar-nos i anar a la muntanya, estem fent les ametlles i així aprofitaríem la fresqueta del matí. Al sortir al carrer vam enxampar una noia d’uns disset anys que s’afanyava en apujar-se els pantalons. Havia orinat just a l’entrada de casa nostra. A l’estar està una mica retirada de la vorera, igual com tenen molts dels pàrking de Tortosa, devia pensar que així ningú la voria.


Vaig dir-li de tot però no es va immutar. Va fer mitja mitja volta i s’uní a un grupet de noies que es van posar a riure. Al tonar la mirada al terra me’n vaig adonar que ella no havia estat la única que havia visitat la nostra entrada. Tot el terra estava ple d’orins, l’olor era fastigosa i part de l’orina passava per sota la porta cap a dins a casa.


Vaig sentir una barreja de tristesa, ràbia i impotència que em va deixar abatuda. Només podia fer una cosa, agafar una garrafa de lleixiu i netejar a consciència l’entrada de casa meva. No vull culpar a l’Ajuntament dels actes incívics que vam patir, però si pretenc fer-lo reflexionar.


Quan es convoca a la gent a les 3:30h de la matinada a una festa d’estes característiques en un recinte obert al mig de la ciutat t’arrisques a que tot el que he explicat pugui passar. I si malgrat tot decideixes tirar endavant t’has d’assegurar que les molèsties als veïns siguin les menys possibles (parlo de limitar els decibels i tindre equips de seguretat i de neteja presents durant tota la nit)


De totes maneres el més senzill es celebrar este tipus de festes en recintes que reuneixin les condicions per fer-ho, el Pavelló Firal de Remolins per exemple acull festes de Cap d’any i podria ser una opció.


I una reflexió final, em pregunto si vostè s’ha parat mai a pensar què fa una adolescent mentre està esperant que comenci una festa programada per a les tres i mitja de la matinada. Si passa pel meu carrer, vorà que algunes el que fan és “botellon”


 


Cordialment,


 


Ana Maria Jornet Huguet


Veïna del Barri del Temple de Tortosa


 


 


 


 


 


 

Per Ana Maria Jornet Huguet a Opinió


Comparteix aquest article


Fés el teu comentari







Aquesta web utilitza cookies propies i de tercers per oferir una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptas l'ús que fem.