Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Anys enrere, l’equip de CiU del govern municipal va introduir modificacions importants al format tradicional de la FestaMajor en honor a la Mare de Déu de la Cinta, reduint de forma substancial els dies de festa a fi dereduirla quantitat d’activitats, amb l’objectiu de rebaixar despesa.
Aquesta alteració estava justificada, d’una banda, per la consolidació de la Festa del Renaixement i, d’altra banda, per l’important context de crisi econòmica en què estaven immersos, amb retallades sistemàtiques en tots els àmbits públicsi en el qual les activitats lúdiques no en podien quedar al marge. Vagi per endavant que aquesta decisió, en aquell moment, em va semblar un encert.
Però han passat els anys i aquell criteri en la reducció de la despesa pública destinada a les Festes de la Cinta s’ha anat flexibilitzant i ens ha portat, aquest darrer any, a tenir una gran concentració d’actes i activitats en molt pocs dies.
L’Ajuntament ha tornat a la generositat pretèrita amb una potent oferta lúdica, però ha mantingut el format de festes de curta durada. Amb una visió crítica però amb ànim constructiu, cal analitzar si aquesta fórmula mixta ha donat un resultat òptim: crec que no i que és millorable.
No estic qüestionant la participació que, sense tenir-ne dades, aparentment ha estat bona, sinó la coordinació en la programació, perquè durant aquest dies s’han solapat actes i espectacles d’interès o naturalesa similars, un fet que ha dificultat la possibilitat de gaudir de tots els esdeveniments a la gent que ho volgués.
Com a exemple, em ve al cap la simultaneïtat entre el Ball de les Pubilletes a l’Auditori Felip Pedrelli el concert d’Els Catarres i Xeic! al Parc Teodor Gonzalez. Tot i el prestigi de l’orquestra Nueva Alaska i tot i que les pubilles van assistir en un primer moment al ball, de seguida van preferir gaudir de la festa amb els seus amics, en lloc ballar els pasdobles amb els presidents de lesseves entitats. També penso en les magnífiques exhibicions dels castellers de Tortosa i de la Colla dels Xiquets de Valls que, després de quedar-se sols mentre carregavenel pilar de benvinguda perquè començava la missa pontifical, van haver d’esperar més d’una hora perquè la missa no havia acabat a temps per començar puntualment. I un tercer exemple seria el retard considerable en l’inici de l’Ofrena que, lògicament, va acabar massa tard.
Esmento només tres situacions viscudes i qüestionades que mereixen una avaluació i, probablement, una millora substancial.
Aquestes circumstàncies no només generen incomoditat a la ciutadania que participa activament en les Festes sinó també, sens dubte,a les pubilles, les pubilletes i les seues famílies, a qui vull reconèixer la paciència, i també a totes les persones vinculades al sector de la restauració i l’oci, per als quals aquest dies han de ser una oportunitat de treball i negoci i un calendari d’actes menys concentrat els facilitaria poder oferir els seus serveis a tortosins i visitants.
Crec que seria bo fer un replantejament sobre el model de festes, que sembla esgotat, per millorar-les en benefici de tots. I això passa per demanar opinió a tècnics i experts en la matèria i per escoltar, en la definició d’aquest nou projecte, les opinions dels principals activistes de la Festa Major: les entitats, les penyes, les famílies i elsjoves.
Tenim un any per endavant, per pensar-hi i treballar-hi. Per canviar, per millorar.
Xavier Faura
Candidat a l’Alcaldia d’Esquerra Republicana – Tortosa Sí
Per Xavier Faura a Opinió
