Ports: motors econòmics per a les Terres de l’Ebre

Des d’aquestes línies els voldria parlar dels ports marítims i fluvials de les Terres de l’Ebre que gestiona Ports de la Generalitat, una empresa pública adscrita a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, de la qual ara sóc Gerent.
La política portuària actual vol convertir els ports en infraestructures modernes, sostenibles i integrades en els seus teixits urbans, per donar servei a les empreses i les entitats que hi desenvolupen les seves activitats i als ciutadans. Els ports estan regulats per la Llei de Ports de Catalunya de 1998 i amb l’aprovació del Projecte de la nova Llei de ports feta pel Govern aquest estiu, actualment en tramitació parlamentària, les instal•lacions portuàries canviaran el seu rumb per atendre les necessitats i les oportunitats del sector tenint en compte les infraestructures, però amb una especial incidència en la gestió dels serveis portuaris tant des de la vessant pública com privada. Així mateix, el nou Pla de ports de Catalunya 2016-2030, actualment en redacció, determinarà les línies estratègiques a executar en els ports fins al 2030. L’objectiu del Govern és que el sistema portuari català sigui competitiu i capdavanter.

Els ports són veritables motors econòmics que generen ocupació i riquesa en els seus municipis i en el conjunt del territori. A la costa ebrenca, Ports de la Generalitat gestiona els ports de Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i les Cases d’Alcanar. També el port fluvial de Deltebre, el port industrial d’Alcanar i els embarcadors de Tortosa, Amposta, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja al riu Ebre. Les instal•lacions portuàries s’ordenen a través dels Plans especials que són els instruments que planifiquen les actuacions a fer en els ports per al seu desenvolupament. A les Terres de l’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar i l’Ampolla ja disposem d’aquesta eina de planejament i a Deltebre s’està redactant. En aquest context, l’Administració portuària ha fet i està fent un esforç per posar al dia aquestes infraestructures com a centres de vida i activitat. Sectors com el pesquer, el nàutic, el turístic, l’industrial i el de creuers que ajudin a la dinamització econòmica de l’Ebre.
El Pla d’inversions 2014-2017 ha suposat pels ports de les Terres de l’Ebre una inversió publicoprivada de set milions d’euros en diverses actuacions com el dragatge d’Alcanar, la reforma de tres molls, la urbanització de la llotja i el dragatge de la zona de maniobrabilitat a Sant Carles; la reforma del dic de llevant i la urbanització de la llotja a l’Ametlla de Mar; l’optimització de la dàrsena pesquera a l’Ampolla; el nou pantalà per a vaixells pesquers i xàrters a les Cases d’Alcanar; i l’optimització de l’espai d’aigua i l’adequació de la dàrsena esportiva a Deltebre. Acabem d’iniciar les obres de renovació de l’embarcador de Sant Jaume d’Enveja. Ja estem treballant amb el nou Pla d’inversions de Ports de la Generalitat 2018-2021 que inclourà noves actuacions en els recintes portuaris ebrencs per als propers anys.
Els meus antecessors en el càrrec han fet molta i bona feina pels ports de l’Ebre, però encara en queda per fer: inversions en actuacions, equipaments i serveis, promoció i projecció internacional dels ports escala turística i comercial i negociacions i convenis per impulsar les 26 instal•lacions portuàries que gestionem, i que amb l’aprovació de la nova Llei passaran a ser 49 instal•lacions portuàries gestionades directament o indirectament. La nova etapa professional que acabo d’iniciar és un repte personal que m’he agafat amb molta il•lusió i empenta. Un encàrrec del conseller Josep Rull, que per primera vegada assumeix algú de les Terres de l’Ebre, en què m’ha encomanat una tasca cabdal: convertir els ports gestionats per Ports de la Generalitat en instal•lacions portuàries del segle XXI.

Comparteix aquest article

Fés el teu comentari